“Gràcies al Voluntariat pel Valencià conec una nova cultura i llengua que formen part de mi”

Derrocar les barreres lingüístiques pot semblar un desafiament difícil. Així i tot, hi ha qui opta per a perseguir els seus reptes i superar-se a si mateix. És el cas d'Elena García, una asturiana que ha aprés valencià a través del voluntariat i que assegura: "M’ha canviat la vida per a bé perquè ara conec una altra cultura i una nova llengua. Les note molt prop, com si formaren part de mi".

El Voluntariat pel Valencià és una iniciativa de l’Escola Valenciana-Federació d'Associacions per la Llengua que porta en marxa quasi una vintena d’anys i té com a objectiu reforçar el valencià com a llengua d’acollida a través de xarrades entre voluntaris i aprenents. A la comarca de l’Horta Sud, pot cursar-se de manera telemàtica o de forma presencial a Torrent, Manises, Quart de Poblet i Mislata; una llista de localitats que s’ha reduït amb motiu de la covid-19.

Activitats del Voluntariat pel Valencià a l'Horta Sud

Ver galería

La participant Elena García viu a Oviedo i ja fa dos anys des que va decidir apuntar-se al programa després d’haver-ho descobert a la premsa. Com que la seua parella és valenciana, tenia ganes d’aprendre l’idioma i apropar-se a les seues arrels. A partir d'aquell moment, se li va assignar una persona voluntària i començà la seua aventura a la distància.

Amb solament una conversació setmanal, va passar de no tindre cap formació a parlar amb fluïdesa. No solament es va endinsar en la gramàtica, sinó en els costums: "Veig programes en À punt, com Bona Vesprada, que et porten a pobles que jo no conec i que mostren la cultura, la gastronomia... He conegut les tradicions del País Valencià". Així, els voluntaris animen als integrants a escriure, escoltar la ràdio i veure la televisió per a establir un contacte diari.

Garcia ha volgut destacar la flexibilitat del programa: "S’acomoden als teus horaris i si un dia no pot ser es canvia per altre i ja està, sempre hi ha un enteniment". A més, afig: "Sempre ens demanen aprendre anglés i tenim moltes llengües en el territori d’Espanya. Com més cultures coneixes, millor". 

Nous vincles creats pel valencià

Les persones voluntàries i les aprenents inicien un camí conjunt basat en l’aprenentatge i la compartició de coneixements. La iniciativa obri la porta a nous vincles, més enllà de la simple relació entre professorat i alumnat. Per això, Elena García no dubtà en visitar en Manises a la seua parella lingüística, Miguel Pardo, quan es desplaçà a València per primera vegada. Però aquesta no va ser la seua única trobada, ja que Miguel també la visità en Astúries, trencant ambdós amb la distància dels passats mesos.

Miguel Pardo va començar en el voluntariat fa cinc anys. Va aprendre valencià gràcies a l’ajuda dels seus professors i companys de la facultat i ara torna el favor ajudant a qui ho necessita. "M’agradaria que la gent s’animara, que es perda la por a fer el ridícul. Nosaltres estem per a que la gent practique, per a que s’equivoquen i corregir", declara. 

Així, de manera desinteressada, hi ha qui decideix formar part d’aquest pla per a ajudar a la integració social de la gent que busca reforç.

Pablo Pastor és un dissenyador gràfic freelance de Torrent. Durant la seua infància sempre parlava castellà a casa, però a mesura que va créixer va decidir donar-li la volta a les tornes: “Jo sempre volia parlar valencià, em semblava un idioma preciós. Quan vaig tindre a la meua primera filla, vaig decidir que volia comunicar-me amb ella en valencià i que fora recíproc. Vaig a començar a parlar-ho cada vegada en més àmbits fins a esdevindre el meu primer idioma per damunt del natal", explica.

Més avant, va sentir la necessitat de fer encara més per la llengua. De la mà de Vicent Font, president de Guaix (Coordinadora pel Valencià a l'Horta Sud), conegué el Voluntariat i s’apuntà com a ensenyant. "Ara, intentem que pares i mares de l'escola Sant Pasqual s’apunten com a aprenents, coneguen un poc el valencià i puguen acompanyar els seus fills i filles en els estudis", afirma.

Adaptació a la crisi sanitària

La pandèmia va suposar un abans i un després en la vida de milions de persones. Moltes van haver d’adaptar-se a noves rutines i canviar els seus plans de futur. L’Escola Valenciana no va ser una excepció i impulsà una modalitat online que va permetre la participació malgrat les restriccions. A més, fou aquesta nova versió la que va fer possible la inscripció de persones més enllà de les fronteres de la Comunitat, donant la possibilitat d'ensenyar la llengua per tota Espanya.

Abans, es limitava a la pràctica exclusiva de forma presencial i era organitzada des dels ajuntaments per a la població. Sempre amb el suport de l’Escola, que és l’encarregada de conformar les parelles que s’involucren en línia.

Tal com informa Xon Doménech, coordinadora del Voluntariat en l’Escola i membre de la junta de Guaix, el confinament i la manca d’oci van suposar un ‘boom’ en el voluntariat en línia, que "va reunir a més de 100 parelles que van trobar una manera d’ocupar el seu temps". 

També hagueren d’incloure noves formes de comunicació pertanyents a l’àmbit audiovisual. Amb el suport econòmic de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, va sorgir "Tasta el Valencià", una campanya de vídeos i àudios acompanyats per diversos textos: poemes, articles, endevinalles, acudits, entre altres. En ells, els participants aprenen vocabulari alhora que s’entretenen descobrint noves receptes populars.

En els pobles on la iniciativa es realitza presencialment, a banda de les activitats per parelles, s’incorporen plans grupals. Per exemple, diverses passejades culturals a Manises o un club de lectura a Torrent. Enguany, Quart de Poblet ha batut un nou rècord quant a inscripció en la Comunitat, amb un total de 80 participants.

Dómenech reflexiona: "Amb totes les activitats que fem, intentem que la llengua estiga en tots els espais de la vida social. Costa entendre per què resulta tan difícil que les persones valoren aquest tresor que ens fa únics. La nostra feina és fer-nos grans a poc a poc".