Empar Claramunt, la titellaire més internacional de Puçol que va morir al març de 2021 als 67 anys, fundadora de “El Marionetari” i la Associació d’Amics i amistes de la marioneta serà reconeguda com es mereix al seu poble natal donant nom a una plaça i sent objecte d'un futur festival i museu amb les seues marionetes. Així al menys ho va aprovar aquest dimarts a la nit el ple de l'Ajuntament de Puçol, després que tirara avant la moció presentada per Compromís, que va rebre el vot a favor,a més dels valencianistes, del PSPV, Cs i PURP. El soci de govern d'aquest últim, el PP, en canvi es va abstindre igual que el regidor de VOX. Una proposta aprovada davant de la mare d'Empar, que encara viu en la població, i de Carmen García, sòcia d'Empar amb la qual compartia projectes en la nau que actualment tenen en la Ciutat de l’Artista Faller de València, on compartia espai amb el Teatre Buffo.
En concret la moció secundada per Compromís centrava l'homenatge a aquesta filòloga de formació, en tres accions: Primer canviar de nom l'actual Plaça de la Cultura, com Plaça Empar Claramunt-Titellaire. Segon, que l'Ajuntament de Puçol organitze cada any un festival de marionetes en el seu nom i finalment, i probablement el punt més rellevant, parlar amb la família d'Empar i aconseguir que cedisquen les titelles, peces úniques, per a poder exposar-les en un museu permanent en la localitat que mantinguen viu el nom d'una de les grans referents en el món dels titelles.
“Ella ha sigut un referent en el mon de les titelles. Ha sigut una persona innovadora tant en el mon de les titelles com en la pedagogia que ha transmés treballant amb elles, a més de portar el nom de Puçol arreu de l’estat espanyol i dels països on ha actuat. Les titelles i elements utilitzats en els seus muntatges són peces úniques, i són una mostra de l’evolució que ha experimentat el món de les titelles, i amb els seus espectacles sempre ha fomentat la diversitat, l’ecologia i la igualtat entre les persones", assenyala el portaveu de Compromís per Puçol, Enric Esteve.
Esteve a més admet que hi ha un lloc ideal per a acollir el museu. “Al carrer Miquel, a tot just 70 metres de la casa on va viure Empar Claramunt , l'Ajuntament de Puçol va comprar una casa per a rehabilitar-la com a museu etnològic que seria ideal per a acollir l'exposició permanent amb aquestes grans obres”, explica.
Ha sigut una persona innovadora tant en el mon de les titelles com en la pedagogia que ha transmés treballant amb elles, a més de portar el nom de Puçol arreu de l’estat espanyol i dels països on ha actuat.
L'abstenció del PP, que actualment governa en el municipi al costat de PURP, espera que no siga hàndicap a la hora de dur a terme aquestes propostes. “Tot l'aprovat en el ple ha d'escometre's. El problema és clar és el temps que pot tardar. Des de Compromís vetlarem i vigilarem per a assegurar-nos que s'obri l'expedient de tramitació d'aquestes propostes”, adverteix.
Una vida dedicada a les titelles
Empar Claramunt va nàixer a Puçol en 1954 i portava més de 30 anys donant vida sobre els escenaris al que anomenava els “inanimats”, personatges que ella mateixa creava i als quals era capaç de donar vida amb les seues mans i que, generació rere generació, continuaven atraient als més xicotets als teatres.
Amb una àmplia formació en teatre, arts escèniques i marionetes -que li va portar a Barcelona i a França-, va anar també professora d'italià. A València va fundar el Centre G. Leopardi, i va traduir al valencià autors com Dario Fo i també llibres per a Bromera, entre altres editorials.
Va dirigir el Teatre Buffo en el seu naixement, en 1983, fruit d'una experiència pedagògica, i en 1998 va nàixer de la seua mà la Associació d’amics i Amistes de la marioneta i altres arts, al carrer Túria del Cap i casal i que, fa uns anys, es va traslladar a una nau de la Ciutat de l’Artista Faller, on compartia espai amb el Teatre Buffo i projectes amb la docent Carmen García. Així mateix, durant la seua llarga trajectòria va passar per companyies com a Bambolina.
