Un estudi d’un professor de Quart de Poblet, Onofre Espinós, sobre la vida de sant Onofre, el patró del municipi, revela molts secrets i posa llums a mites que es pressuposen entorn d'esta figura. “Tot i que popularment es comente que va ser rei emperador, no és cert”, exposa el docent, qui afegix en “este tipus de relats al final, com més sucre més dolç. S'ha de tindre en compte que en les històries religioses sempre existix una part central llatina a la qual se li van afegint relats anteriors i posteriors segons el pas dels anys, i per això és tan misteriosa", assenyala l’investigador. 

Sant Onofre es presenta com el patró de "molts oficis diferents, dels perruquers, dels botoners, sabaters... però en Quart se li coneix sobretot per demanar-li que controle la pluja per afavorir les collites", continua. Quant al seu origen, data de "finals del segle IV i principis del V en el seny del copte egipci", relata Espinós.

La seua història i els seus miracles es situen en diferents llocs, per la qual cosa ha sigut transmés per les cultures grega, oriental i llatina que comenten que el patró va viure en una cova on un àngel li portava aliment. Així, la seua influència va arribar a Itàlia i posteriorment a la corona d'Aragó, "en concret a Catalunya i un segle més tard apareixen el primer postincunable a València i on s'estengué per Quart de Poblet, Estubeny, Algemesí o l'Alcúdia de Crespins".

Roda de la pasejà de Quart de Poblet. LEV-EMV

Fins al segle XV "no va arribar al municipi de Quart, gràcies al monestir de Poblet", assegura el professor. Va ser a partir d'eixe moment quan els agricultors començaren a demanar-li ajuda amb les pluges, com "sant de la tempesta que és". Per tant, encara hui "la tradició d'esta figura té molta influència en la vida de les famílies de la ciutat, tot i que no siga per una motivació religiosa", declara el docent de Valencià.

Com a conseqüència, les festes del municipi s'envolten entorn d'esta figura i "existixen dues associacions, els Calvaris de sant Onofre i els Amics de la passejà, esta segona té més diversitat, està composta per una gran part de la població que no creu en el sant, però el respecta com a figura simbòlica del poble, per la qual cosa celebren en el seu honor. Aleshores la seua influència de sant Onofre en l'actualitat continua vigent inclús en la societat no-creient", termina Espinós.

El professor de Valencià de Quart de Poblet, Onofre Espinós, en la defensa de la tesi. A.Q.

Cum laude

"La Vida de sant Onofre, estudi històric i edició filològica", és el nom que rep la tesi d’este professor que la va realitzar per una promesa que li va fer al seu pare. Este estudi ha estat reconegut com “cum laude”, per la Universitat de València.

Es tracta d'una tesi que va tindre una durada de cinc anys i va estar dirigida pel catedràtic Antoni Ferrando Francés i defensada davant del tribunal format pels doctors Vicent J. Escartí, catedràtic, Anna Isabel Peirats i Carme Arronis que la qualificaren d'excel·lent, ja que ha comptat amb una documentació molt ampla. Així, “per poder contar la vida de l'actual patró de Quart de Poblet, ha hagut de viatjar a Itàlia on es troba part de la seua història i va haver de consultar manuscrits com el 13 de la biblioteca de Catalunya", afirma Espinós.