'La ceràmica és l’eix fonamental de la història d’aquest poble'

Així, anhela la consecució de les accions estipulades al Pla General i afirma «ja treballar» en aquelles centrades en el sector ceràmic després del reconeixement de la Unesco.

P: Les festes de Manises tornen després d’un llarg període i ho fan, a més, amb novetats. Quina ha sigut la participació del consistori en aquest esperat retorn?

R: La gent té moltes ganes de viure les festes patronals després de dos anys i, per això, hem augmentat la partida pressupostària destinada a aquestes.

A més, des de l’Ajuntament de Manises ens impliquem al programa d’actes, que inclou activitats noves que conformaran unes festes molt completes que arribaran a tots els barris del municipi. Estic encantat!

P: Quins serveis es reforçaran durant els dies festius?

R: Com sempre, hi haurà més operatius policials i, segons l’activitat específica, s’incrementarà el nombre de contenidors. A més, també s’hi instal·laran dos «punts violeta».

P: Fins a quin punt són importants per al teixit socioeconòmic de Manises agrupacions socials com comparses o comissions falleres?

R: Suposen una base social fonamental per a la localitat i, gràcies a totes les activitats que promouen, influeixen molt a l’economia.

A mi, personalment, m’agrada que hi haja tantes associacions festeres perquè no només són determinants des del punt de vista econòmic, sinó també cultural.

P: Per què?

R: Les festes de la Clavaria de les Santes estan dedicades íntegrament a la ceràmica, que és l’eix fonamental de la història d’aquest poble, més si cap des que Manises va ser reconeguda com a Ciutat Creativa de la Unesco.

Els Moros i Cristians rememoren un episodi de gran transcendència al País Valencià, a més amb gran participació ciutadana.

Finalment, les Falles són part del nostre patrimoni com a valencians i valencianes.

P: De fet, al mes de novembre es complirà un any de la inclusió de Manises a la Xarxa de Ciutats Creatives de la Unesco. Quin és el seu balanç?

R: Molt positiu. Ja hem iniciat el contacte amb altres ciutats reconegudes amb la mateixa distinció per intercanviar exposicions i potenciar l’artesania manisera com a reclam turístic.

A la Festa de la Ceràmica, de fet, participaran artesans d’altres països amb l’objectiu d’internacionalitzar-la sota el paraigua de la Unesco.

El nostre anhel és que la ceràmica artesanal de Manises siga un referent d’art a nivell mundial.

P: En aquest objectiu d’apostar pels recursos propis de la localitat, es va anunciar fa poques setmanes una nova intervenció al Parc Natural del Túria.

R: Ja s’ha iniciat l’actuació de renaturalització, concretament a l’escala tercera, on està la Sèquia de Tormos. El riu, que ha estat molts anys d’esquena a la ciutat, tornarà a obrir-se per ser gaudit per la gent.

També serà un motor turístic en si mateix mitjançant la creació de rutes que promoguen activitats esportives.

P: Amb la vista posada en el futur, quines estratègies marquen el full de ruta del municipi?

R: Hem sol·licitat subvencions europees dels fons Next Generation, a més de les actuacions imminents del Pla Edificant, les obres de la piscina municipal o el reasfaltat de carrers en mal estat, entre d’altres.

P: Quin projecte li resulta més il·lusionant?

R: D’una banda, la intervenció al Parc Natural del Túria. De l’altra, l’impuls del sector ceràmic de Manises.

També m’agradaria poder resoldre molts dels problemes urbanístics que hem heretat i que el Pla General avançara amb agilitat, hem de dissenyar el model de ciutat que volem ser.