Suscríbete

Levante-EMV

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Un arbre de pel·lícula

Una família del Villar es retroba amb la seua olivera històrica més de 20 anys després de la seua pressumpta tala, donat que va ser realment venuda i ara es troba en Almàssèra

L’olivera «La Pajarera» del Villar, que ara es troba en un restaurant d’Almàssera. | T.R.

Els arbres, en moltes ocasions, es poden convertir en éssers estimats com ens mostra la pel·lícula «El Olivo» (Icíar Bollaín, 2016), rodada a les comarques de l’Alt i Baix Maestrat. La cinta ens relata la història d’una olivera mil·lenària que va ser desarrelada del seu lloc d’origen, per acabar trasplantada a milers de quilòmetres, així com el relat d’estima que l’envolta, reflectint una trista realitat que s’ha repetit durant les darreres dècades. Doncs no massa lluny de la província de Castelló trobem un cas semblant, el de l’olivera «La Pajarera» ubicada actualment a un conegut restaurant de l’horta d’Almàssera.

Aquest arbre, que devia el seu nom a la gran quantitat de pardals que en ella es refugiaven, va créixer durant segles al secà, a la partida de la Fuente Bon del Villar a la comarca de La Serrania, sent propietat al llarg de generacions de la família Sebastián-Montón. Uns dels seus darrers descendents, els germans Sayas-Cubells, es van criar i van tindre moltes vivències al seu voltant, de quan pertanyia als seus avis. Encara recorden amb emoció quan anaven de menuts durant el fred hivern, en època de recol·lecció, al camp on es trovaba i veien com els jornalers, dones i homes, es calfaven les mans amb pedres que posaven al costat del foc, tot això, per a poder arreplegar les quasi una tona d’olives de la varietat cuquillana que donava. També tenen molt present el temps que passaren jugant al seu voltant, asseguts al seu tronc o festejant a la seua ombra.

Malauradament a finals dels anys vuitanta, quan ja l’havia heretat un germà de son pare, un dia els van contar la notícia de què havia sigut talat i venuda la seua llenya, el que va generar-los un trist record i un llarg dol per aquesta pèrdua.

De manera sorprenent, no fa massa temps, es van retrobar per casualitat amb aquest arbre mil·lenari i van descobrir que en lloc de tallar-lo el 1988, va ser venut per son tio i replantat a la partida de la Mar d’Almàssera. Aquest fet va ser fruit del somni de José Antonio Martí Adell que va adquirir i traslladar les vint-i-dos tones de l’olivera “La pajarera”, des de la seua ubicació original a una antiga alqueria del segle XVI, d’aquest municipi de l’Horta Nord, la qual havia comprat quatre anys abans per a rehabilitar-la.

En aquest cas, l’arbre acabà únicament a cinquanta quilòmetres de la seua ubicació original, encara que per a poder transportar-lo es van haver de tallar diverses de les seues branques. Afortunadament va rebrotar i actualment es troba ben cuidat per part del seu actual propietari, que li practica la mateixa estima que els germans Sayas-Cubells, els quals van a visitar-la de tant en tant. En aquests moments, aquesta “Olea europaea L.” compta amb una alçària de més de deu metres, una copa de catorze metres i mig de diàmetre i un tronc amb quasi cinc metres de perímetre, i es troba protegida dins del Catàleg d’Arbres Monumentals i Singulars de la Comunitat Valenciana.

Compartir el artículo

stats