El patrimoni cultural més emblemàtic de la Ciutat de Torrent deu, en part, la seua preservació al Consell Valencià de Cultura (CVC) i, en concret, al que va ser el seu president des del 1996 fins a la seua recent mort, Santiago Grisolía (1923-2022). La pèrdua, el passat 4 d’agost, d’aquest il·lustre científic valencià va suposar un record generalitzat a la seua figura i trajectòria d’intel·lectuals i polítics de la comarca, encara que aquests últims no sempre van atendre les seues recomanacions.

En el cas de Torrent, aquesta vinculació del president d’una de les màximes institucions consultives culturals valencianes, reconeguda per la llei de patrimoni, va començar quan el 2009 i 2010, el CVC, va emetre tres informes recomanant la protecció i preservació del Xalet Giner-Cortina i la posada en vàlua del fossat de la Torre de Torrent, que es va aterrar aleshores. A més a més, aquests dictàmens anaren acompanyats, entre 2010 i 2012, de diverses declaracions a Levante-EMV emeses directament per Grisolía, com a president del CVC. En primer lloc, l’estiu del 2010, el reconegut científic va reivindicar en dos ocasions que s’executara, al més prompte possible, la restauració del monument eclecticista dissenyat per l’arquitecte Cortina el 1918 i que es prengueren les mesures adients per a evitar incendis a la seua parcel·la, com el que havia patit el centenari xalet aquell mateix any.

En segon lloc, el setembre del 2012, en la celebració d’una de les sessions plenàries itinerants de la institució a Torrent, va recordar la necessitat de destapar el fossat de la Torre del segle XIV, que havia sigut cobert tres anys abans. A eixa visita, l’aleshores president de la Comissió de Llegat Històric i Artístic del Consell Valencià de Cultura, el malmés Ricard Bellveser Icardo (1948-2021), també va reclamar que la recuperació del Xalet Giner-Cortina es duguera a terme, així com la preservació de la resta d’edificacions de segona residència que la burgesia valenciana va construir a Torrent entre finals del segle XIX i les primeres dècades del XX.

Almenys en el cas del Palauet Giner-Cortina, tant els informes del CVC com les declaracions del seu president, van contribuir al fet que es protegira per part del consistori com a BRL, el 2009, i s’iniciara legalment el camí cap a la seua recuperació un any més tard. Encara que malauradament, en el que respecta a la seua preservació, aquestes reivindicacions no van ser ateses de manera efectiva fins fa pocs anys quan l’ajuntament en 2020 i 2021, respectivament, va adquirir i iniciar la seua rehabilitació.

En definitiva, el compromís amb el llegat històric i artístic valencià de Santiago Grisolía Garcia va ser de gran rellevància, el qual va tractar d’exercir el seu càrrec des de la independència, vetllant pel millor per al nostre patrimoni cultural com va ocórrer en el cas de la Ciutat de Torrent. És per això que els torrentins li deguem tot el nostre reconeixement a una figura que sembla insubstituïble, fet pel qual hui el recordem.