Senzillesa, afecte, diversió. Emoció. L'escola les Carolines de Picassent ha fet mig segle de vida. Cinquanta anys d'ensenyament lliure que es va celebrar al Teatre Micalet fa pocs dies. Amb la sala plena de convidats, la Cooperativa Valenciana d’Ensenyament va "pujar" a l’escenari per fer un repàs gens solemne de la seua trajectòria des dels inicis al barri de Les Carolines, a Benimàmet, el seu pas per L’Eliana i a Picassent des de l'any 1981.
L’actriu Mireia Pérez, antiga alumna i Miguel Ángel Moret, un dels mestres ja jubilat, van conduir la vetllada en la que la simpatia i l’ambient de celebració van ser les notes dominants. En que la tònica va ser l'essència d'un projecte que cinquanta anys després continua viu.
Des dels seus primers inicis, a l'escola van participar famílies que van creure en aquell projecte educatiu innovador quan l’escoleta començava i amb tan sols 23 alumnes. Hui, continuen arribant families, en un moment social distint però amb el mateix convenciment de què la línia pedagògica es manté viva, actual, igual de compromesa i respectuosa, incidint en l’afecte, la diversitat, la tolerància, l’amor irrenunciable a la llibertat o el rebuig de la violència, tal com comentàren a l'acte d'aniversari.
Durant l'esdeveniment es va parlar de l'alumnat. El d'ara i el d'abans. Per l'escenari va passar una jove estudiant que acabà l’ESO al juny passat agraïda per haver pogut anar a una Escola que l’havia fet sentir-se tan tranquil·la com a casa seua i un alumne ja adult que parlà de les primeres colònies com un autèntic privilegi o com encara recorda el que va aprendre de Copèrnic en aquelles sessions d’aprenentatge a l'aula.
"Qualsevol nit pot sortir el sol"
No va faltar la música a càrrec d’un altre antic alumne, Xavi Gómez qui va retre homenatge a la seua escola interpretant "Qualsevol nit pot sortir el sol" de Jaume Sisa, un veritable himne escolar per a Les Carolines, a més d'altres cançons.
Tres mestres iniciadors del projecte i ja jubilats, transformats en tamborer, cec i trobador van recitar l'Auca de la història de l’Escola. Va ser un dels moments més divertits i participatius. Fent escola. Fent comunitat.
L’acte va concloure amb les tendres, acollidores, reivindicatives i esperançadores paraules de Sonia Casquete, la Directora del Centre i amb les de la Presidenta de la Cooperativa, Raquel Navarro, van arribar els agraïments a totes i cadascuna de les persones, institucions, cooperatives, escoles, administracions, empreses de subministraments o bancs, assessories o centres de formació que han acompanyat aquest col·legi que inicià, a la caseta familiar, aquella jove mestra Chon García-Sala i que, al poc de temps, es va transformar en una cooperativa d’ensenyament que no ha parat de crèixer. Set cents alumnes, dues aules per cada nivell, cinquanta membres del claustre docent i altres tantes als diferents serveis.
La celebració va concloure amb un "visca la vida" perquè, com es va dir "la vida és l’energia que, de manera natural, tenen les xiquetes i xiquets que són, en definitiva els que han fet possible tot açó". I que així continue. Per molts anys.
