Falles de Torrent: "Tu fes el treball, que el fas molt bé però que el president siga el teu home"

Cinc dones debaten en Torrent sobre les seues primeres experiències en càrrecs de responsabilitat al món de les Falles

Les protagonistes del debat amb el moderador.

Les protagonistes del debat amb el moderador. / FBGC

Pretenien aportar les seues qualitats i els seus punts de vista a la gestió de la festa, però, a més d’això, varen haver d’enderrocar murs i obrir el camí a moltes altres falleres. Cinc dones que varen ser les primeres en ocupar càrrecs de responsabilitat en les Falles de Torrent, en diverses etapes i en distints nivells, aportaren els seus testimonis en un debat aquesta setmana, organitzat per la comissió Benemèrita Guàrdia Civil, i varen posar sobre la taula moltes de les situacions que hagueren d’afrontar en els primers temps de les seues funcions.

El debat va estar moderat pel professor i periodista Aitor Sánchez. I en la taula varen seure la primera (i única) regidora de Falles de la ciutat, Mari Creu Nieto (a finals dels anys 90); la primera presidenta de la Junta Local Fallera, Ana Royo, que també va tindre eixe càrrec en la comissió Avinguda en dues etapes; Lorena Andreu, que va ser presidenta de la falla la Plaça; Andrea Linares, que també va exercir eixe càrrec més recentment en Lope de Rueda, i Conxa Montoro, que presideix en l’actualitat la comissió amfitriona. Encara que totes reconegueren que passar pel càrrec havia estat una gran experiència, de la que recorden més coses positives que negatives, i remarcaren el suport que varen tindre dels seus equips, també varen narrar algunes situacions a les quals es varen enfrontar pel fet de ser dones.

"Al menys en les Falles, si una dona vol, pot ser presidenta, en que no passa al món laboral amb els càrrecs de responsabilitat"

Lorena Andreu

— Expresidenta de la Plaça

El testimoni més gràfic en eixe sentit el va aportar Lorena Andreu. Després de ser fallera major de la ciutat, es va incorporar a la directiva de la seua falla encara que inicialment hagué de passar per càrrecs menors, que eren els que les dones tenien en aquella època. I anys després, va presentar-se per a ser presidenta, una decisió que tenia pressa de molt abans, però que havia ajornat per la criança de les seues filles. “Tu fes el treball, que el faràs molt bé, però que el president siga el teu home”, va dir-li un històric faller davant la seua pretensió. Andreu també va recordar com varen ser les primeres assemblees de presidències, quan la resta de representants eren homes i com les diferències de gènere es varen fer molt visibles en el congrés faller. No obstant això, la fallera també va dir que, amb totes les dificultats, una dona pot ser presidenta d’una falla, una oportunitat que no sempre té en el món laboral on “les dones, de vegades són rebutjades per a un lloc de responsabilitat per ser dones” i en els nivells de direcció les xifres disten molt de ser paritàries.

"Vaig viure situacions incòmodes, certs comentaris i també poca ajuda a l’inici com a secretaria en la JLF"

Ana Royo

— Expresidenta de la JLF

D’altra banda, Ana Royo va haver de trencar algunes barreres de molt jove, quan es va incorporar a la secretaria de la Junta Local Fallera, un càrrec sempre fins eixe moment en mans d’homes. “La gent no estava acostumada en eixe moment. La dona no tenia molts càrrecs de responsabilitat en les Falles i vaig viure situacions incòmodes, certs comentaris i també poca ajuda a l’inici”, va explicar. I quan va decidir presentar-se a presidenta de la seua comissió, la primera pregunta que algunes persones li varen fer era si acompanyaria a la fallera major. Ana Royo va decidir que designaria a un vicepresident per a la representació i que ella s’encarregaria de la gestió, per a no ser acusada de furtar-li protagonisme a la fallera major. I el mateix va fer també Lorena Andreu.

“Algun dia Torrent tindrà 29 dones presidentes”

Andrea Linares

— Expresidenta de Lope de Rueda

No obstant això, Andrea Linares, de Lope de Rueda, que va ser presidenta més recentment i pertany a una generació més jove, va considerar que ella havia d’acompanyar a la fallera major en els actes públics com fan els homes, guardant una segona posició, per la qual cosa hagué d’escoltar tota mena de comentaris. De fet, en el seu cas, per ser dona, la primera presidenta de la comissió i tindre 22 anys, malgrat una llarga trajectòria familiar fallera, va comprovar com a alguna gent li costava assumir que ocupara el càrrec i recorda el primer any com un exercici amb moltes dificultats. “Algun dia Torrent tindrà 29 dones presidentes”, va desitjar.

"Vaig rebutjar que em donaren rams de flors perquè eixa pràctica no s'havia als meus predecessors"

Mari Cruz Nieto

— Primera regidora de Falles de Torrent

En la mateixa línia, Mari Creu Nieto va ser la primera regidora de Falles de la ciutat per designació de l’alcalde del PSPV, Jesús Ros, i va decidir acompanyar a la fallera major. El que es va trobar és que les comissions o la JLF, quan pujava a un escenari, li feien entrega d’un ram de flors. En un moment donat, el va rebutjar i va acabar amb eixa pràctica, que no s’havia aplicat als seus predecessors homes. L’exregidora reconegué que el seu nomenament no sols havia costat d’acceptar als dirigents d’algunes comissions sinó a alguns dels seus mateixos companys de corporació.

Les participants junt amb representants de la comissió amfitriona.

Les participants junt amb representants de la comissió amfitriona. / FBGC

Si eres presidenta, jo me’n vaig de la falla”

En forma de broma, Conxa Montoro, de Benemèrita Guàrdia Civil, hagué d’escoltar moltes vegades fa molts anys, quan suggeria que algun dia voldria ser presidenta, frases com: “Si tu et presentes, no me’n vaig de la falla”. Però quan l’any passat va decidir-se i ho va comentar en la comissió, va obtindre, en general, el reconeixement per la mateixa evolució de la societat. Les traves les ha trobat més enllà de la seua comissió, tal com va explicar, ja que és en les assemblees de presidències, on la presència de l’home és majoritària, on considera que no es valora igual l’opinió d’una dona. “Hem de dir les coses moltes vegades perquè ens facen cas”, va expressar. També considera que no es va votar a una Presidenta de l’Any (càrrec honorífic que té la ciutat), en part per ser dona.

"En les assemblees de presidents, hem de dir les coses moltes vegades perquè ens facen cas”

Conxa Montoro

— Presidenta de Benemèrita Guàrdia Civil

El debat es va obrir al públic i el dirigent de la comissió Cronista, Ferran Martínez, va recordar com en la revisió del reglament faller, a instàncies d’un funcionari per a adaptar el text a la llei, “va ser un autèntic escàndol per a molts” quan es va voler posar en la definició de fallera major que havia de ser una ‘persona’, substituint la paraula dona. La secretària de la Junta Local Fallera Esther Izquierdo va reconéixer l’evolució positiva però insuficient. “Les noves generacions no volen complicacions, el que s’ha agreujat amb la pandèmia, i les directives necessiten sabia nova perquè l’avanç siga més ràpid”, va dir. D’altra banda, la fallera Cristina Barreda va posar l’exemple del seu nòvio que “vol ser faller major de la seua comissió perquè vol ser la imatge de la falla per un any i no tindre la presidència” però no és possible.

Sols 17 dones presidentes en 100 anys

periodista Aitor Sánchez va fer en la intervenció una radiografia en xifres del paper de la dona al llarg del temps i va destacar que en 100 anys de Falles només hi ha hagut 17 dones presidentes. La xifra més gran es dona en el present exercici on les màximes mandatàries són huit en les comissions Benemèrita Guàrdia Civil, Ángel de l'Alcàsser, Avinguda, Poble Nou, Xenillet-Bandera valenciana, Santa Llúcia, Pare Méndez i Sant Amador-Espartero.

Sánchez va destacar que la falla Sedaví va fundar-se per iniciativa d'un grup de dons en 1968, però després hi hagueren de ser els seus marits els que signaren els documents i assumiren els càrrecs perquè eles dobles no podien. També va assenyalar que els dones, en els anys 70, no podien estar en els ajuntes directives o bé no tenien vot.

En la comissió la Plaça, la primera dona presidenta va exercir en 2006, però com després va ser nomenada fallera major, no va exercir el càrrec de manera oficial en documents i en el llibret de la ciutat, el Granerer, fins a 2007. En el terreny creatiu, la Plaça va apostar per la primera artista fallera dona en els anys 80 per al monument gran.

La primera dona que es va incorporar a la Junta Local Fallera va ser en 1981 i, en eixa època, tenien càrrecs menors. I la primera presidència de l'organisme, no va arribar fins a 2017, quan Ana Royo va ser nomenada per al càrrec pel regidor de Falles, Alfred Costa.