El cant dels angelets

Cant de la Carxofa.

Cant de la Carxofa. / L-EMV

Enric Juan Redal

El Cant de la Carxofa d’Alaquàs s’ha format al llarg del temps. Des del seu naixement, probablement al segle XVIII, s’ha enriquit, fins a convertir-se en un cant venerat, íntim, instrument principal de l’encontre entre la gent del poble i les imatges de la Verge de l’Olivar i el Crist de la Bona Mort. Cada any, quan arriba el 8 i el 9 de setembre, s’aixeca el teló i l’escenari festiu al carrer cobra vida.

L’espai públic es converteix en l’escena de la fe amb l’ampli ventall de motivacions personals que porta a cadascú a resguardar-se, extasiat, baix d’aquella xicoteta volta del cel en què es converteix el carrer. Quan s’obri l’artefacte de la carxofa i apareix l’angelet es fan presents el cant i els sentiments; també, el recolliment que dona sentit a la trama formal de la crida angelical que es dirigeix a la gent, just abans que les imatges de la Verge i del Crist regressen a les seues esglésies.

El cant procedeix de la mateixa tradició que el misteri d’Elx; l’un i l’altre tenen similars visions. La veu de l’angelet refereix la història original de la Verge, de Crist, de la seua tragèdia, en el sentit més antic i més commovedor. I el cant transporta aquest drama de Crist i la seua Mare al present, desplegant davant dels nostres ulls l’immens espectre de les emocions. Tot en el món es dirigeix a la salvació, proclama la veu de l’angelet projectada amb totes les direccions de manera profundament commovedora.

Amics i Amigues de la Carxofa d’Alaquàs va inaugurar una escultura que representa el cant

El cant, la música instrumental, els protocols litúrgics, són representacions que resplendeixen la radiant llum de l’essència divina i apropa als ulls i les oïdes del poble devot els significats de la festa religiosa. I quan observem aquest lloc de reunió espiritual sempre hi trobem l’angelet com a actor principal; també les figures que l’acompanyen, un cor de veus i el gran grup d’espectadors, que evoquen cada any el trasllat triomfal de les imatges pels carrers.

Inauguración de la escultura en homenaje al Cant de la Carxofa.

Inauguración de la escultura en homenaje al Cant de la Carxofa. / A.A.

El Cant de la Carxofa d’Alaquàs, des de les profundes arrels de la tradició assumpcionista, viatja fins als nostres dies per tal d’impressionar a unes persones que any darrere d’any contemplen aquesta història d’acció, sons i sentiments, a l’escenari obert del carrer.

El col·lectiu promou aquest cap de setmana una fira gastronòmica al voltant de la carxofa

Fa unes setmanes, els Amics i Amigues del Cant de la Carxofa d’Alaquàs, a l’homenatjar als xiquets i xiquetes que han cantat «la Carxofa» als darrers cinquanta anys, van inaugurar, davant del Palau-Castell, una escultura que representa la concòrdia del cant. És una excel·lent obra artística que simbolitza la mostra lírica, sensible, de les emocions humanes. La imatge del monument commemoratiu evoca la poesia i els sons. 

Fa molts anys que els Amics i Amigues de la Carxofa afavoreixen la interacció de la veu i la música, de les il·lusions i els sentiments d’aquesta representació festiva. Ells tenen cura de protegir el llenguatge del cant; també les imatges artístiques i dinàmiques que el poble actualitza en les cultures de cada moment.

La formació que reben els xiquets i xiquetes durant setmanes per part de professors de les escoles i els músics de la UMA afavoreixen el cant commovedor; també la música i les paraules que ens consolen quan meditem el rerefons del drama de la vida. Els xiquets aprenen a cantar la compassió humana; també l’esperança i l’entusiasme que produeix la confiança en les perspectives futures.

El monument inaugurat és una invitació a escoltar la veu dels xiquets i de les xiquetes. Probablement, a l’escoltar-los, ens n’adonarem que canten en una tonalitat que ens sumeix en el món dels valors... També gaudirem d’una expressió de bellesa que ens alegrarà.