"Amb el meu llibre vull posar en valor la investigació històrica i el periodisme ètic"

"Proejar" és un verb en desús. Però l'investigador local i filòleg, Rafael Roca, l'ha rescatat per al títol del seu últim llibre, que es va presentar aquest dimecres en Alaquàs. "Proejant el temps", editat per la Institució Alfons el Magnànim, dins d'una col·lecció dedicada a la tècnica memorialística i els dietaris, recull tota una mena d'articles escrits per l'autor i col·laborador de Levante-EMV, durant la seua estança a Verona abans del confinament, on aborda temes d'àmbit global com ara l'atac a les llengües minoritàries o la violència masclista, a través de reflexions i sentiments, sortits de les seues vivències i els seus treballs d'investigació i recerca.

Com va explicar Rafael Roca, malgrat que autors com Josep Pla o "el gran poeta medieval valencià, Ausiàs March" l'han utilitzat en les seues obres (de l'últim còpia el títol com a homenatge a autors i autores en la llengua pròpia al llarg dels segles), en 2019 no estava normalitzat el verb "proejar" per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua o els d'altres institucions del domini lingüístic català. Per això, ell mateix va enviar cartes reclamant la recuperació del terme i hui la institució valenciana ja el té en la versió telemàtica del seu diccionari.

El llibre va ser presentat per l'alcalde d'Alaquàs, Toni Saura, en un acte en la sala Xemeneia del Castell (monument que és l'eix de moltes de les històries que recull el dietari) on participaren la sotsdirectora del diari Levante-EMV, Isabel Olmos; el responsable de la col·lecció, Xavier Serra, i l'autor del pròleg, Jaime Milàs. Entre el públic hi havia investigadors, professorat de la Universitat i representants d'organitzacions culturals i ciutadanes com Quaderns d'Investigació d'Alaquàs, l'Ideco de l'Horta Sud i Alaquàs Debat.

Toni Saura va explicar que el llibre s'havia escrit des de l'òptica prepandèmica (excepte un article que recull les sensacions després de les primeres 72 hores de confinament) i va destacar que recupera, a més de "proejar" altres paraules del vocabulari local que s'han anat perdent. Per la seua banda, Xavier Serra va manifestar que la col·lecció es va impulsar perquè el gènere memorialístic i de dietari no està massa cultivat pels autors valencians. "Si no oblidem, no serà fàcil enganyar-nos. Als valencians no ens anava massa bé perquè teníem facilitat per a oblidar, però ara ja no tant", va manifestar.

La sotsdirectora del diari Levante-EMV, Isabel Olmos, va fer també una mena de dietari en la seua intervenció, relatant amb dates des del dia que Roca li va telefonar per a demanar-li la col·laboració fins a la mateixa presentació. I va anar explicant com el llibre l'havia portat a viatjar d'Alaquàs a Verona, passant per Cremona (on l'investigador va tractar de localitzar les tombes del Pardo de la Casta, que tingueren el Senyoriu d'Alaquàs, en el cementeri local), per a aprofundir en temes de gran importància com la violència masclista o submergir-se en històries anecdòtiques "com la de l'article que en el diari en 1977 va escriure Rita Barberà sobre que Alaquàs era un caos".

"Roca dedica alguns dels articles a denunciar les actituds discriminatòries cap a les llengües minoritàries i a explicar l'etimologia d'algunes paraules"

I finalment Jaime Millàs va considerar l'obra com "estimulant" i una forma de conéixer la personalitat de Rafa Roca, de qui va dir que tenia "un sentit de l'humor intel·ligent", com es posa de manifest al llibre i va remarcar els seus treballs sobre la Renaixença, que han posat en valor un període, estudiat en els anys 60 del passat segle des d'un punt de vista massa restrictiu. També l'autor del pròleg va destacar que Roca dedica alguns dels articles a denunciar les actituds discriminatòries cap a les llengües minoritàries i a explicar l'etimologia d'algunes paraules.

L'òptica filològica

En últim lloc, va intervindre Rafael Roca qui va detallar el contingut d'alguns articles del dietari, entre ells un poema humorístic dedicat a la jubilació del professor Antoni Ferrando o altre sobre la possibilitat que l'agent 007 fora interpretat en el cinema per una dona, així com el dia que el Cant de la Carxofa va sonar en la Universitat de Verona o les quatre convocatòries electorals en l'Estat espanyol en 2019.

També va explicar que en el seu llibre, on per primera vegada deixa l'escriptura acadèmica i la periodística, que sovint conrea, per a acostar-se a l'assaig literari, va voler posar en valor la investigació històrica i el periodisme ètic, així com l'òptica filològica.

De les primeres 72 hores del tancament per la pandèmia, va expressar que, més enllà de l'angoixa per la incertesa sanitària, el va sorprendre negativament com a filòleg, el fet que el valencià fora relegat de comunicacions oficials, ja fora en els missatges de l'escola dels seus fills o en algunes recomanacions i ordres municipals, igual que en les informacions que difonia la mateixa Generalitat Valenciana.