Els llibrets del siller Vicent Martínez ja estan en la JCF

Llibrets de la falla Na Jordana o la Plaça del Pilar de 1968, un exemplar antic de la revista "Estampa Fallera" i diversos documents de gran valor del segle XX són algunes de les peces que la família de Vicent Martínez, president honorífic de la comissió Port de Silla a més d'escriptor i poeta referent en el món libret”, ha donat a la Junta Central Fallera.

La donació es va produir aquest dijous a la vesprada a la sala de les falleres majors de la seu de la JCF de mà de la seua neta, Amparo Martínez Ferrando, depositària del llegat del seu avi. Van ser les falleres majors de València, Laura Mengó i Paula Nieto, com a màximes representants de les Falles, les que van presidir l'acte de lliurament.

Amparo Martínez estigué acompanyada pels representants de la comissió Port de Silla, amb la seua fallera major, Judith de la Vall, i president, Lorenzo Pérez, així com per la fallera major infantil, Carla Navarro, i el president infantil, Arnau Zaragozá. També estigueren presents la regidora de Cultura de l'Ajuntament de Silla, Josefina Zaragozá i els coordinadors dels últims llibrets, Ivan Serrador, Carmen Primo i Vicente Zaragozà.

Fou la neta de Vicent Martínez, que va morir en 1997, la que es va posar en contacte amb la JCF per a donar compte del seu llegat. Després de fer una relació, el màxim col·lectiu valencià no va dubtar a acceptar aquests llibrets i documents de principis de segle XX, per a contribuir a ampliar el seu arxiu, que ajuda a mantindre viva la història de la festa.

Per això, la delegació d'Arxiu i Biblioteca ha agraït aquesta nova donació que “completarà i augmentarà les diverses col·leccions documentals que es guarden, tant per a la necessària tasca administrativa que diàriament es fa en aquesta casa com per a les comissions falleres o particulars que la necessiten per a les seues investigacions”. En aquest sentit, des de l'àrea han remarcat que les portes de la Junta Central Fallera “sempre estan obertes a qualsevol donació de documentació antiga pel bé de la festa”.

“Sento Coll-Verd”

Vicent Martínez era conegut com a escriptor i poeta amb el pseudònim Sento Coll Verd. Va ser president d'honor de la falla Port de Silla, comissió en la qual és un referent donat que ell va aconseguir donar-li aqueix segell progressista i innovador que sempre ha caracteritzat a aquesta comissió, a més de traslladar a Silla algunes tradicions festives de València com la celebració de les Creus de Maig o la Nit d’Albaes.

També va ser fundador de la falla Poble de Silla quan la seua tia li va demanar que fora el president d'una nova comissió que estava formant-se. L'objectiu era plantar falla l'any 1974. Finalment, va acceptar el càrrec i va estar al capdavant de la falla Poble de Silla durant tres anys. Després, va abandonar la comissió per a tornar a ser faller a la ciutat de València.

En companyia d'un amic seu, va crear la falla Lluís Santàngel–Maties Perelló en 1977. Aquell mateix any, el mes de maig, es va constituir una nova falla al seu poble natal, la comissió Port de Silla. Aleshores, va tornar per a organitzar a aquest col·lectiu fester, on va marcar la línia “de voler la cultura, recuperar la identitat com a poble i lluitar per la llengua”.

Així, va ensenyar a escriure llibrets de falla, tasca que va desenvolupar durant quasi 20 anys. Els seus llibrets tenien com a escrits principals la crítica, els versos dedicats a les falleres majors i un calaix faller on cabia tota la poesia que escrivia. Eren llibrets en tot el sentit de la paraula, de format xicotet i plens d'ironia i sàtira. Martínez els escrivia sempre des d'un prisma popular, quotidià, senzill i molt directe, i amb un vocabulari pròxim parlava de temes del dia a dia.

La comissió del Port va crear la seua presidència honorífica en 1990, com a forma d'agrair-li tot el que els havia ensenyat. En la comissió ho recorden com “un home difícil de repetir, un treballador incansable de la festa que es va preocupar per la cultura, la llengua, les arrels i la tradició, en una època en la qual ser faller estava mal vist i portar la brusa negra era un pecat”.