Llums i ombres del patrimoni de l’Horta

El patrimoni arquitectònic de l’Horta és un dels nostres llegats historicoartístics més rellevants. Però malauradament el pas del temps ha donat lloc a diverses circumstàncies, que han dut al fet que ens haja arribat fins a l’actualitat en un estat de conservació desigual. Cal recordar que la Comunitat Valenciana és la quarta en quantitat de patrimoni en perill inclòs en la «Lista Roja de Hispania Nostra», tenint en compte que les primeres són autonomies amb una molt més gran superfície. Concretament en el cas de l’Horta comptem amb quatre béns en aquest llistat, dels quals tres són edifici.

Si bé és cert que, en general, els nostres monuments més destacats que van arribar fins a la democràcia actual com són els palaus d’època medieval o renaixentista, així com les torres, la majoria de període andalusí, s’han preservat. No ha sigut tan així amb el destacat patrimoni eclecticista, tardoeclecticista i del Moviment Modern de l’Horta, del qual s’ha produït la seua sistemàtica desaparició des dels anys seixanta del segle XX. 

Aquest fet s’ha degut principalment a causa de l’especulació urbanística i de la falta de catàlegs de béns i espais protegits que l’arreplegaren de manera suficient. Açò ha suposat una tragèdia en la imatge de les nostres ciutats, especialment dels seus centres històrics, per la pèrdua d’uns béns patrimonials que eren testimoni de la nostra història i memòria col·lectiva. L’esmentat deteriorament ha sigut especialment notable a l’Horta Sud, on s’ha patit un creixement poblacional i urbanístic més gran. 

Béns industrials o residencials

És per això que, per una banda, hem realitzat una selecció comentada d’alguns exemples de patrimoni arquitectònic deteriorat o en risc de l’Horta. Com podem observar, un dels condicionants que més han influït en l’inici del seu deteriorament o en el fet que es troben en risc, ha sigut la pèrdua del seu ús original. En la majoria dels casos aquesta circumstància els han dut a un estat d’abandonament, tant en els béns de caràcter residencial com industrial i agrícola. 

Si a aquest fet s’ha sumat una ubicació allunyada dels nuclis urbans de les poblacions, així com d’àrees d’activitat econòmica, la seua reutilització s’ha vist dificultada. En conseqüència, se’ls ha condemnat a una segura i gradual desaparició a conseqüència d’actes vandàlics, incendis i espolis, encara que hagen estat protegits. També ha sigut determinat en la seua preservació, la voluntat dels seus propietaris i si ha existit per la seua part intenció d’obtenir un rèdit econòmic amb la seua venda. Així com la falta d’un planejament urbanístic que els haja permés dotar-los d’altres usos diferents del seu primigeni, i que haja contribuït al seu manteniment per a evitar que la seua integritat s’haja vist compromesa.

A més a més, en moltes ocasions, les rehabilitacions o les reformes impròpies d’un bé amb vàlua patrimonial, també els ha portat a la pèrdua del seu caràcter original. Aquest cas s’ha donat sobretot quan se’ls ha dotat d’un ús no compatible, o quan s’han intervingut amb uns criteris de restauració on s’ha prioritzat més el nou projecte que el monument preexistent.

Patrimonio valenciano: El legado del verano burgués

Ver galería

Patrimoni ben conservat

Per contra, a l’Horta, al marge dels grans processos de recuperació patrimonial duts a terme als nostres grans monuments en les darreres dècades, també trobem un singular llegat arquitectònic ben conservat com és el cas de les diverses mostres que existeixen d’antigues segones residències d’estiueig. Aquest emblemàtic llegat s’ha preservat, per una part, gràcies a aquells consistoris que, especialment des de l’arribada de l’actual democràcia, s’han preocupat en promoure la redacció de catàlegs de béns i espais protegits prou exhaustius i els han anat actualitzant. I, per altra part, en aquests casos d’èxit també han sigut determinants els seus propietaris, que han contribuït de manera fonamental perquè aquest patrimoni haja arribat en bon estat fins als nostres dies. Especialment en aquells béns que no han patit reformes impròpies que hagen pogut fer-los perdre la seua volumetria i aspecte original, perquè han mantingut el seu ús original o el seu nou ús ha permés respectar els seus valors culturals.

En definitiva, un llegat historicoartístic que no s’hauria de perdre sinó protegir, preservar i difondre.