Nyas, coca!!

Ara va, i, resulta que, el desaparegut en les hores crítiques del dia 29 d’octubre no era el president de la Generalitat, sinó, el president del partit Popular. Es pot tindre la cara més dura? De “la comida privada; comida de trabajo; comida con una periodista...” del Molt Honorable, hem passat a un dinar com a president del partit Popular.

Ens trobem davant d’altre cas com el del “doctor Jekyll” i “mister Hyde”?, o potser sols amb un nou “mister Bean”?. Perquè estaran amb mi que açò està prenent un caire de sainet de Bernat i Baldoví.

Com és possible que després que l’alcalde d’Utiel contara a les 14.20 hores en À Punt el que estava passant al seu poble, i que es declarara el nivell 2 d’emergència en aquella zona a les 15.00 hores, Carlos Mazón Guixot es canviara el trage de president de la Generalitat pel del seu partit? De cas es pensa que estem idiotes?

Tantes versions del que realment va fer durant aquelles hores, em porta a pensar que tot són mentides. I el més greu de tot és que, cap d’elles han eixit de la seua boca; totes corresponen a terceres persones. L’última, del secretari autonòmic de relacions institucionals on afirma que va assistir a aquell dinar “en su condición de Presidente del Partido Popular de la Comunidad Valenciana”. Nyas, coca!!

Per tal de no mostrar la factura del dinar, Santiago Lumbreras posa negre sobre blanc, que el “Molt Honorable”, quan el riu Magre arrossegava amb tot el que es trobava per davant en Utiel ─en lloc d’exercir les responsabilitats del seu càrrec─ es dedicava a treballar per al seu partit. Si en vols més, para el cabàs!!

Jo, com vostés, me n’he assabentat estos dies que han fet un protocol que permet l’absència del treball dels treballadors de la Generalitat Valenciana en cas d’alerta roja, i com no, que la posen a l’abast d’altres autonomies per si volen aprofitar-la, perquè clar, el que fan ací és “lo mejor del mundo mundial”. Quina poca vergonya tenen, per l’amor de Déu!

Si no fora pel drama de tantes i tantes famílies, la gestió d’aquella jornada sembla estar preparada com l’escena del “virgo de Visanteta”: “El treato representa cuansevol cosa; una sala, un corral, o una pallisa... Si hi ha cadires, bé, y si no també... també dos o tres portes tancáes... y si no les tanquen, millor; que estiguen ubertes, y que córrega l’ayre. Baix de la táula del bombo un titót, y per allí rodant algun atre animal de casa, encara que siga de deu arrobes. Arreglat ya tot asó, ensesos els cresolets, y después de pegár sét, u huit trompaes la orquesta, pucha capamunt el teló, y escomensa la festa.”

Doncs això mateix! El secretari autonòmic d’emergències no estava; la consellera ─de qui depenia directament la gestió─ desconeixia l’existència del sistema d’alerta als telèfons mòbils; no hi havia cap monitor de televisió on pogueren seguir els directes que s’estaven produint; ningú seguia les tronades en els radars que es transmetien en línia; i, el “Molt Honorable”... on estava? En un dinar privat? Un dinar de treball? Dinant amb una periodista per oferir-li la direcció d’À Punt? O transformat en president del Partit Popular de la Comunitat Valenciana, fent el mateix?

Com diu Bernat i Baldoví: “...una pallisa , y encara que siga un estable, no vól dir rés. Será de dia, o de nit, lo que vullguen”

A casa, senyor Mazón, a casa!