Trenta anys reivindicant el patrimoni

La premsa tradicionalment ha fet una tasca desinteressada atenent els assumptes que afecten la ciutadania. Un d’ells és el patrimoni arquitectònic, que els diversos equips amb què ha comptat l’Edició de l’Horta al llarg del temps, coordinats per les seues delegades i delegats, han estat molt compromesos amb aquesta qüestió d’interés social. D’aquesta manera han donat visibilitat a situacions de deteriorament del llegat historicoartístic dels quaranta-tres municipis que cobreix informativament aquesta delegació de Levante-EMV. De fet, d’aquestes darreres dècades, destaquen una desena de temes sobre construccions en perill, amb rellevants valors culturals, els quals han sigut coberts de forma rigorosa per part de les seues redactores i redactors, tots ells, grans professionals amb una consolidada trajectòria al diari.

Dins dels antics xalets, cal recordar la causa del Palauet Giner-Cortina de Torrent del 1919 que, per la seua importància, va comportar un llarg procés des del 2008 fins a la seua adquisició per part del consistori de la localitat, el 2020. Durant eixe temps, l’Edició de l’Horta va publicar més d’un centenar de notícies de seguiment al respecte, per la singularitat del procediment, les quals van ser claus per a evitar la seua desaparició i ha fet possible que actualment es trobe en procés de restauració per fases.

Uns altres casos semblants que van tractar, entre 2009 i 2017, són, per una part, el del Xalet del Francés del 1929, també a Torrent, que va allotjar aleshores, una de les primeres colònies naturistes del nostre territori i que finalment va desaparéixer el 2013. I, per altra part, el de l’abandonament de la Finca de Franco Tormo d’Aldaia, que va ser promoguda en origen, als anys vint del passat segle, per aquest destacat empresari de València i que, afortunadament, gràcies al treball periodístic que es va fer encara es conserva.

Pel que fa a l’arquitectura defensiva, declarada Bé d’Interés Cultural, els dos temes més emblemàtics en aquest sentit, dels quals han informat, els trobem a l’Horta Sud. El primer d’ells és el del Fossat de la Torre de Torrent del segle XIV que l’estiu del 2009 va ser tapat, cinc anys després del seu descobriment, en lloc de posar-lo en vàlua com havia recomanat la Conselleria de Cultura. I el segon és el de la Torre andalusina d’Espioca del segle XII, que davant del seu deficient estat de conservació, es va fer seguiment del seu procés de recuperació dut a terme entre 2015 i 2018. Aquest abasta des del moment en el qual la Direcció General de Patrimoni va incoar un expedient per a detindre aquesta lamentable situació, fins que es va aconseguir la cessió temporal a l’Ajuntament de Picassent de la seua propietat, que va anar aparellada de la seua posterior rehabilitació. Tot dins d’un procediment en el qual el paper de visibilització del cas per part de Levante-EMV va ser fonamental per al seu èxit. Quant als elements d’interés que formen part dels centres històrics dels pobles de l’Horta, trobem diversos casos que gràcies a les notícies d’aquesta Edició, entre el 2009 al 2016, va ser possible la seua preservació com és el cas de l’Antic Ajuntament d’Aldaia, que es va rehabilitar finalment com a centre jove. Així com, el de patrimoni torrentí que es va conservar i posar en vàlua, com el de l’antic Casino de la Societat de Caçadors del 1928, en el qual es va aconseguir que el 2012 quedara rehabilitat com a habitatge. I el de l’empedrat dels carrers Santa Anna, Sant Antoni de Pàdua i Mare de Déu del Rosari de Torrent, en el qual es va evitar, el 2016, la seua pèrdua total durant unes obres de reurbanització de la zona, en estar inicialment protegit.

Per concloure, respecte del patrimoni industrial, el 2016, es va aconseguir que s’estabilitzaren part de les restes del Molí de Forés o de les Xiques de Silla del 1790, el qual va quedar molt afectat per dos incendis que havia patit en els anys anteriors. També, entre el 2014 i el 2018, es va mostrar l’estat d’abandonament, que hui encara continua, de l’antiga Central Hidroelèctrica de Manises del 1923, ubicada a la vora sud del riu Túria. I es va cobrir l’enderrocament de l’antiga factoria dels Laboratorios Aurelio Gamir d’Almàssera d’entre 1958 i 1971, que era una obra destacada de l’Arquitectura del Moviment Modern.

En definitiva, gràcies al treball incansable, en aquests trenta anys, informant sobre temes com aquests per part dels membres de l’Edició de l’Horta de Levante-EMV i de les seues col·laboradores i col·laboradors, s’ha fet una tasca impagable contribuint, en molts casos de manera determinant, a la preservació del nostre patrimoni.