Viatge en el temps

La desfeta de la dana del passat 29 d’octubre, va tindre la dolorosa conseqüència de pèrdua de vides. Dues-centes vint-i-dues, a l’hora que escric estes línies. Sengles persones amb noms i cognoms; grans, joves i menuts, van perdre la vida per la fúria de la natura i la flagrant incompetència dels nostres governants. Són moltes les famílies destrossades en aquell dia aterridor.

Les imatges que hem anat veient des de llavors, deixen constància de l’angoixa i el patiment dels nostres conciutadans. Però, també, de la sensació d’abandó per part d’aquells que deuen protegir-los.

La roïna material de la riuada ha deixat els pobles de la nostra comarca sense moltes de les infraestructures creades durant els darrers anys. Trenta, en complix l’edició de l’Horta de Levante-EMV. Des d’aquella primera portada de l’1 de novembre de 1994, fins a la d’este any del mateix dia, han passat massa coses per a fer una síntesi d’elles. Tampoc és la meua intenció. El que sí que vull ressaltar és el rellevant paper que ha tingut en la conscienciació i desenvolupament de l’Horta Sud.

La casualitat; el destí, o la providència ─trien el que vulguen─, ha volgut que este aniversari coincidira amb la tragèdia més gran que hem patit als nostres pobles.

Contrasta l’alegria que degueren sentir els promotors d’aquella primera edició, en veure que ja era una realitat, amb la tristesa; ràbia i desesperació, d’aquells que este 1 de novembre es dedicaven a traure fang de les seues cases o negocis.

Vivim en una plana al·luvial formada per contínues riuades al llarg dels mil·lennis. La fertilitat de les nostres hortes és una conseqüència beneficiosa de totes elles; però, ja són molts anys els que ocupem este terreny, i ara, malauradament, la natura ens ha recordat que no se li poden posar portes al camp. Les nostres grans infraestructures viàries tallen en alguns indrets molt concrets el pas natural de l’aigua.

Els viaductes són pocs i escassos en la seua dimensió. S’ha arribat a dir que esta gran avinguda potser té un retorn de mil anys; però, el canvi climàtic ─ que encara es posa en dubte─ comporta una gran incertesa. El que va succeir el passat 29 d’octubre fou provocat per una sèrie de circumstàncies meteorològiques que podrien repetir-se sense esperar un mil·lenni. La nostra mar Mediterrània, estiu darrere estiu, va acumulant calor; i eixa energia, acaba afavorint la creació de tempestes.

Els barrancs que aboquen cap a la nostra comarca estan ací. Sabem quins són, i el seu recorregut, i també on estan situades les seues capçaleres. Que no ploga en els nostres pobles no significa que no puguen rebre les aigües de dalt. Ho hem vist. Com també, hem comprovat que la capacitat dels barrancs s’ha vist desbordada, fins i tot, en els trams més amples del seu llit.

Esperone a la Mancomunitat de l’Horta Sud que mitjançant els tècnics escaients, faça prendre consciència als nostres alcaldes i alcaldesses, de la necessitat d’un sistema propi d’informació en moments de risc. No ens podem arriscar a altre silenci en una situació com la que hem patit. Conéixer el territori sempre és necessari, però, previndre les conseqüències de viure en ell, també.

Potser hi haurà habitatges o negocis que ja no podran estar on estaven, i d’altres, que serà necessari modificar el seu ús. És una tasca ingent i costosa, però, l’alt cost en vides que hem sofert, no pot tornar-se a repetir mai més.

Recordar significa viatjar en el temps. En esta ocasió retrocedim trenta anys commemorant la primera edició de l’Horta de Levante EMV. Malauradament, les portades i articles que d’ací a sengles anys puguen veure els seus lectors, seran molt distintes de les d’aquell 1 de novembre de 1994.

En estos moments, l’estat d’alguns dels nostres pobles, ens retrotrau al passat. La desfeta d’infraestructures que s’ha produït en la nostra comarca, ens porta en molts casos a començar de zero. Com han de fer tantes i tantes famílies que han vist desaparéixer els seus habitatges o negocis.

Per molts anys més a esta aposta periodística que ens ha ajudat a ser conscients del territori on vivim. Salut i honor per a ella; una important eina social!