Jo l’acuse!

Més enllà de les responsabilitats civils, o penals, si és que al final els tribunals així ho determinen, jo acuse el senyor Carlos Mazón Guixot de negligent, perquè així ho va demostrar el dia 29 d’octubre, elegint un dinar de partit ─segons l’última versió─, enlloc de posar-se al capdavant d’allò que acabà sent una tragèdia: 224 morts i 3 desapareguts. Fer-ho després del que ja se sabia d’Utiel suposa una gran irresponsabilitat en l’exercici de la presidència de la Generalitat Valenciana. Governar, senyor Mazón, exigix ─entre altres coses─ prioritzar; i vosté va triar un acte partidari posant-lo per damunt de les seues obligacions com a president.

Jo l’acuse d’incompetent, per no adonar-se ─tot i estar plenament informat, segons ens ha dit, per activa i per passiva─, de la gravetat de la situació, demorant ─amb la seua absència─ una alerta que potser haguera salvat vides. I en aquest cas, em costa creure que ningú li diguera el que estava passant a Xiva a les 18.10 minuts d’aquella vesprada, quan tots vam veure les imatges esgarrifadores en À Punt. Arribat el moment, la consellera “que se hizo a un lado” ─segons va dir la vicepresidenta Camarero─ tindrà molt a dir del que va passar aquella fatídica vesprada. No crec que fora conscient de les conseqüències del que estava a punt de passar ─això mereixeria altre qualificatiu─, però el seu comportament fou d’una incompetència total.

Jo l’acuse, senyor Mazón, de ser un cagabandúrries per no posar-se al davant de tot el seu govern en la recuperació de les zones afectades per la desfeta, elegint, en canvi, un militar en la reserva per a portar endavant una tasca, al resultat de la qual, vosté mateix ha lligat la decisió de tornar a ser cartell electoral del seu partit en les pròximes eleccions autonòmiques.

Una nova conselleria, a la qual, per a més inri, li demanarà preceptivament informes que no seran vinculants, segons ha quedat establert en el decret de mesures urbanístiques urgents aprovat el 30 de desembre. Donats a ser àgils, se’ls podien haver estalviat.

Per favor ─i això va per a ambdues administracions─, deixen de proclamar als quatre vents els milions que ja han destinat a pal·liar els danys de la desfeta; no competisquen intentant demostrar qui la té més gran; perquè cada vegada que ho fan, i arriba a les oïdes de tants i tants que encara no han rebut ni un gallet, les seues deuen estar a punt d’esclatar de les malediccions que els llancen.

El vaig escoltar atentament al seu discurs de Cap d’Any, senyor Mazón, i he de confessar que esperava proximitat; empatia; sinceritat... i penediment per les coses mal fetes. Però, no, no va demanar perdó per la seua inexplicable absència en les hores més crítiques d’aquella jornada. Va desaprofitar una oportunitat única!

Per a canviar i millorar les coses, senyor Mazón, el primer que cal és reconéixer els errors comesos, i vosté no ha volgut fer-ho. Els responsables són altres. Molts dels que el sentiren dir que “no esteu a soles” potser pensaren que estan millor a soles que mal acompanyats, senyor Mazón. Estos dies, senyor Mazón, hi ha mirades que no “buscan estrellas en el cielo”, sinó a son pare; sa mare; el seu marit; la seua muller; el seu fill o filla; el seu germà o germana; el seu iaio o iaia; el seu net o neta... el seu amic; la seua amiga.

Demana lleialtat i treballar tots junts, i ho fa sense immutar-se. Vosté, a qui la lleialtat li va durar poques hores, passant de, "Gracias por venir tan pronto y por el contacto que desde el principio tuve contigo a través de WhatsApp, con la vicepresidenta y con el comité donde estaban también ministro del Interior ministra de Defensa desde el primer momento. Esta colaboración y esta coordinación son fundamentales, son necesarias, y vamos a seguir con ellas. Insisto, muchas gracias, presidente, por tu cercanía, por tu presencia tan rápida y tan adecuada para todos nosotros. Recibimos este mensaje con mucho cariño", a llevar-se les puces de damunt culpant als organismes que depenien del govern central de tots els mals. Segurament des de Madrid li van advertir que la desgràcia i desesperació dels milers d’afectats, també calia aprofitar-la per a desgastar al “Perrosanxe”. Quanta misèria comporta alguna forma de fer política.

Sí, senyor Mazón, jo l’acuse de ser negligent; incompetent; cagabandúrries; deslleial, i d’una inexplicable falta d’empatia. La imatge zenital de vosté en el saló de Corts del Palau de la Generalitat, escenifica perfectament la soledat en la qual s’ha quedat. Més prompte que tard serà conscient.

A casa, senyor Mazón, a casa.