Una vegada hi havia un forn a Torrent...

El forner Gerardo Poveda que va ser titular, entre els anys cinquanta i setanta, de l’antic Forn de Puchol que es trobava a l’actual carrer Gómez Ferrer 56 de Torrent.

El forner Gerardo Poveda que va ser titular, entre els anys cinquanta i setanta, de l’antic Forn de Puchol que es trobava a l’actual carrer Gómez Ferrer 56 de Torrent. / GERARDO POVEDA ALCODORI.

Tomás Roselló

Tomás Roselló

La recent celebració de Sant Blai a la capital de l’Horta Sud, per l’elaboració dels típics gaiatos i coques i la cocció de cassoles d’arròs rossejat de particulars, ens recorda l’important paper que han jugat els forns en aquesta festa. 

De fet, a la ciutat de Torrent encara mantenen obertes les portes alguns d’aquests establiments tradicionals més antics, un fet que ha permés que la població mantinga la seua tradició fornera. Malauradament, en les darreres dècades ha sigut continu el tancament d’aquests tipus d’activitats, les quals en molts casos pertanyien a nissagues que havien estat en l’ofici, inclús, més de cent anys. Dins d’aquestes, concretament entre les que vint-i-set famílies més destacades que ja es trobaven en actiu al nucli urbà de la localitat a mitjan segle XX, únicament es mantenen al davant dels seus negocis menys d’una quinta part.

En el grup d’aquests històrics titulars que tancaren les portes trobem els Cubes que regentaren el Forn de Sant Vicent al carrer Sants Patrons 30, els Ricart del carrer del Calvari 50 -que continuaren més tard els Vidal-, els Gozalvo del carrer Ramón y Cajal 48, els González del carrer del Santíssim Crist 4 o els Mora del carrer Sant Blai 3. Així com, els Puchol del carrer Gómez Ferrer 56 -que van succeir els Poveda-, els Benlloch del carrer Canonge Gisbert 24, els Esteve del carrer Sant Josep 20, els Gozalbo del carrer Sant Cristòfor i els Baixauli del carrer de Sagra. Gran part d’ells destaquen perquè estigueren, almenys, mig segle al servei de les torrentines i torrentins, com deixaren constància diverses guies comercials d’aquest període. 

No obstant això, dels llinatges de la localitat que obriren el seu propi forn també a la primera meitat de la passada centúria, encara segueixen en l’ofici les famílies Montoro, Vilanova, Anchel, Canuto i Aracil. De fet, aquestes, en alguns casos inclús, mantenen els seus establiments en la seua ubicació original, de forma que aquests han passat de generació en generació de mares i pares a filles i fills.

Els noms darrere de la tradició

La primera d’elles és una de les nissagues que va tenir més presència al municipi en el sector, amb diversos locals als quals van treballar, per separat, tres dels germans Montoro Silla. D’ells, va ser Francisco qui va fundar el seu forn a les primeres dècades el segle XX, al carrer del Dominical 24, espai que mantenen actualment, al que sumaren, el 1999, una pastisseria al carrer Pare Méndez 160. D’aquesta manera hui en dia es troba al capdavant la tercera generació, que encara manté les seues elaboracions tradicionals com són els pastissets de patacat, els rotllets d’aiguardent, les rosquilletes amb llavoretes i, a Nadal, els rosegons i els sospirs. 

Respecte de Ricardo Vilanova, ell va posar en funcionament el seu negoci al carrer Santa Llúcia 3, també a les primeres dècades el segle XX, de manera que els seus descendents continuen fent el pa a la seua ubicació original i, a més, despatxant-lo al carrer Creu Roja 2. El següent cas és del d’Antonio Anchel a càrrec de qui va sorgir el seu establiment al carrer València 65, en els anys vint del passat segle. Aquest va tancar les portes al voltant del 2020, encara que aquesta nissaga segueix en actiu, des de ja fa dècades també, a l’avinguda al Vedat 113 i al carrer de la Plana 1. 

Pel que fa a Fermín Canuto Ros, ell es va traslladar amb la seua família, el 1934, des del costat de l’Església de l’Assumpció, a prop d’on també treballava, per a posar-se pel seu compte com a forner al carrer Salvador 63, quan a aquella zona es trobava als afores de la població. Els seus fills li succeïren en la professió, de forma que, al voltant dels anys seixanta, arribaren a fer mil vienes de pa de quart al dia per la gran demanda que hi havia aleshores al barri. Hui en dia és el seu net el que dirigeix l’establiment al mateix lloc, que encara preserva la seua essència original.

I en últim terme, Gabriel Aracil Esteve era fill i net de forners, ja que son pare ja tenia en els anys quaranta un forn a prop de l’Ermita de Sant Lluís Bertran, que va prosseguir el seu germà Vicente. L’any 1944, en casar-se, és quan Gabriel va fundar el seu propi negoci a l’avinguda al Vedat 71. D’aquesta manera actualment es troben al davant del mateix les seues netes, el que suposa, en total, cinc generacions d’elaboracions que s’han transmés dins de la seua família al llarg de més d’un segle. Testimoni d’aquest llegat són les seues coques de panses i anous, “panquemaos”, coques de llanda, rotllets d’anís, coques cristines o les coquetes d’arrop les quals són típiques de Torrent.

El llegat inqüestionable

Segons hem pogut documentar, a aquestes famílies forneres torrentines que hem esmentat anteriorment, se li van sumar a la segona meitat del segle XX altres. D’aquestes encara continuen en actiu els Perpiñá del carrer Pare Méndez 62, des del 1964, els Gascón del carrer Santa Anna 18, des del 1969, els Cuñat del carrer Germanies 58, des del 1977, els Ortí del carrer Gómez Ferrer 64, des del 1986, els Anaya, a Torrent des del 1987, els Iranzo al Xenillet, des del 1991, i els Ramírez del carrer Tirant lo Blanc 3, des del 1992, que van succeir als León. 

Gràcies a l’esforç i dedicació dels forns tradicionals, en conjunt, podem gaudir encara a la comarca d’un tracte personalitzat i de productes de gran qualitat a les nostres taules, elaborats per mans expertes. Ells mantenen viu un llegat cultural inqüestionable, a posar en vàlua, que cal que preservar amb la necessària implicació de tota la ciutadania i el suport de les administracions públiques.

Tracking Pixel Contents