Nemine discrepante

 A l’Antic Règim, així prenien les decisions, entre altres, el Braç Militar de les Corts Valencianes; i així diu el Molt Incompetent President de la Generalitat Valenciana que es prenen en el Centre de Coordinació Operativa Integrat: “por unanimidad”. Com molt bé diu Juan R. Gil , poc els importa als afectats si aquest òrgan és o no col·legiat, i com decidix el que s’ha de fer. Continuar insistint en el “apagón informativo” quan el Sistema Automàtic d’Informació Hidrològica transmetia cada cinc minuts les dades del cabal de la Rambla de Poio, no és més que intentar eludir la responsabilitat de qui té les competències en matèria d’emergències: La Generalitat Valenciana.

La jutgessa encarregada d’esbrinar-ho ha tornat a reclamar el nom del responsable de l’enviament del missatge d’alerta; el perquè del seu contingut, i la identitat del tècnic que va prémer la tecla. De moment, pareix que li han contestat que ho van fer “tots a una veu”! Diu el senyor Mazón que la Generalitat està a disposició de la justícia, i que és públic i notori les persones que ocupen l’òrgan del qual es reclama informació. No oblide que si arribara el cas, cosa que no crec, el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, demanaria a les Corts que acreditaren que vosté, senyor Carlos Mazón Guixot ─per molt públic i notori que resulte─ és el Molt Incompetent President de la Generalitat Valenciana. També reclama a la Confederació Hidrogràfica del Xúquer les dades d’aquella jornada. Les mesures de cabal de Poio fins que l’aparell va ser arrossegat per la riuada seran esclaridores.

Uns diuen que no es fan actes ni es graven, altres, que potser les han esborrades. Imagine que les cridades de la gent al 112 reclamant ajuda sí que estaran gravades. Ahí pot haver-hi una pista que indique des de quina hora, i, des d’on, els afectats començaren a demanar socors. Tot i això, no cal ser massa llest per a esbrinar cap a on aniria l’aigua que arrossegava Xiva a les 18.10; i que tots, menys els responsables de l’emergència, vam poder veure en directe en À Punt.

Com que entre el que diu vosté, senyor Mazón; la seua vicepresidenta Camarero; el seu vicepresident Gan Pampols; i el seu conseller Valderrama, hi ha diferències; amb quina versió ens quedem? “Unanimidad”?; òrgan col·legiat?; comandament únic?; no col·legiat però compartit? De totes elles la seua és la que menys credibilitat té, perquè vosté, senyor Mazón, no fa més que marejar la perdiu. Perquè va passar d’agrair al PerroSanxe la seua prompta resposta i col·laboració, a fer-lo responsable de tots els mals, quan des de Madrid li pegaren un calbot. Perquè només fa que eludir responsabilitats desviant-les cap els demés. Perquè aquell dia no va estar al capdavant de la crisi més gran que ha patit la terra que diu que governa; estava en el Ventorro! Del que diu no ens podem fiar, senyor Mazón.

Sembla que en les seues intervencions i declaracions estiga seguint una elaborada estratègia de defensa, escampant i sembrant com més dubtes millor, per tal que al final, el tribunal que haja de sentenciar la causa que s’ha obert, tinga en compte el principi jurídic de “indubio pro reo”. Lamentablement, fins que això ocórrega ─si arriba a ocórrer─ encara passaran alguns anys, i una desfeta que ha comportat milers de milions en danys materials, i dos-cents vint-i-set morts, tres d’ells encara desapareguts, mereix una resposta abans; i eixa no és altra que la seua dimissió, senyor Mazón!

Deixe ja de fer passar en raons a la jutgessa. Conteste el que li pregunta; prepare’s el “canimet”, i, a casa, senyor Mazón, a casa!!