La cultura picassentina perd Vicent Albert

Li deien Josep Vicent Albert Aguado, però quasi tot el món el coneixia per Nasiet. Parlem de món perquè tenia un tarannà universal. El passat 29 de desembre de 2024, als 76 anys, ens deixava per sempre l'home que va fer possible que el motor de la cultura engegat per Cristòfor Aguado i Medina allà pels anys 80 del segle XX no s'apagara mai. Malauradament, la marxa de Cristòfor l'any 1991, va motivar que Josep Vicent fora una de les persones que crearen, posteriorment, l'Associació d'Amics de Cristòfor Aguado. Des del moment de la seua fundació va exercir la tasca de president. I així ho va ser fins els últims dies. Així li ho dedicaren en una de les corones de flors el dia del seu comiat: «Els amics de Cristòfor Aguado, els teus amics per sempre».

Vicent era un apassionat dels viatges. Incomptables resulten les ciutats i racons visitats en excursions organitzades per ell mateix des de l'Associació. També l'art, l'escriptura, les biennals, el concurs de targetes nadalenques, els concerts formen part de tota la seua tasca, on destaquem la seua motivació inicial per crear la coral de l'Associació, motivant nombroses persones a unir-se a este grup on tantes i tantes veus canten a l'uníson. No hi va haver cap d'estes vessants per les quals Vicent no treballara. Com a prova d'això, foren moltes les exposicions i els actes que va presidir rodejat de personalitats com Carmen Alborch, Tomàs Llorens, Susana Fortes, Cristina Almeida, Jesús Huguet, Josep Vanyó, Emèrit Bono, Roman de la Calle, Cristina del Valle, Manel Granell, entre molts altres. Des del primer moment, tenia molt clar que calia continuar amb la tasca de l'amic Cristòfor i així ho va fer: enllestir tota una sèrie d'activitats per seguir posant Picassent al primer esglaó de l'art i la cultura en majúscules.

De la cultura a l'agricultura. A la vida de Vicent, també hi va ocupar un lloc important l'agricultura. Com a gran amant del terme, el coneixia com el palmell de la seua mà, fou autor de nombrosos articles sobre el patrimoni rural del nostre poble: foren els motors, els masos, les fonts, les pedreres de Ninyerola, les barraques de pedra en sec, i molts altres indrets, l'objectiu del seu anàlisi per donar-los a conèixer en la revista de la Fira Agrícola i Comercial, de la qual era coordinador. Les seues botes deixaren petjada a les nostres llomes i tossals, a les serralades, a les coves, per camins de terra...

Festa i tradició. La casa de Vicent romania sempre de portes obertes a la celebració. En este cas, parlem d'una de les més assenyalades en el calendari local cada tercer dimecres de Quaresma. Amb la festa del Vell i la Vella, la parella formada per Salvoret i Pepiqueta, feien parada a la casa familiar del carrer de Colon. Allí, ningú era foraster. Tots eren benvinguts a la celebració gastronòmica que girava entorn de la festa, amb els bunyols i la xocolata preparats per la seua Julia, i la companyia sempre dels seus fills: Ignasi, Vicent i Júlia.

El vell i la vella: una tradició que perdura a Picassent

Al gener de 2013 va tancar l'agenda laboral. Es jubilava com a cap dels Serveis Municipals de l'Ajuntament de Picassent, deixant una gran petjada humana entre totes les persones que conformaven aquella gran família. Però Vicent mai va deixar de treballar. Obria una nova agenda. Prompte arribaren els nets i era molt feliç cuidant-los i portant-los a l'escola. També va seguir dedicant-se en cos i ànima a l'agenda de l'associació. Com a bon treballador, tenia un dogma de vida. En l'entrevista sobre la seua trajectòria com a president d'esta entitat i amb motiu del seu 25 aniversari, afirmava que, «On hi ha voluntat, hi ha activitat. Allò que es fa amb il·lusió i de cor no pesa. Em considere una persona que sempre he sigut feliç amb allò que he fet, tant al meu treball com fora d’ell».

Vicent destil·lava grans qualitats humanes. El dia del seu comiat, totes les persones coincidírem en la seua bonhomia i bon fer, i recordàvem el gran llegat que deixa. El seu exemple ha de servir-nos ara per continuar el camí. Amb un somriure, amb agraïment, amb estima, respecte i admiració. Com ell era.