Un pont Reial entre Massanassa i Catarroja

Els recents treballs de recuperació de l’accessibilitat de les voreres d’un dels monuments protegits més emblemàtics i menyspreats de l’Horta Sud, fa adient rememorar la seua importància. Aquest és el cas del centenari pont entre Catarroja i Massanassa, ubicat sobre el llit del barranc que separa els dos municipis, que va resistir al devastador torrent d’aigua i fang el darrer 29-O, com ja vam indicar en aquest diari el darrer mes de novembre. De fet, va ser traçat per un dels arquitectes valencians més destacats del neoclassicisme i academicisme del seu temps al nostre territori, Vicente Gascó Masot (València, 1734-1802).

Cal recordar que Gascó és autor d’obres rellevants a la Ciutat de València de la segona meitat del segle XVIII, com la Capella de la Mare de Déu del Carme o el Monestir del Temple i, de reformes, a la Basílica de la Mare de Déu dels Desemparats o al desaparegut Palau Reial de València. En el cas de l’Horta, tal com vam contar fa una dècada a la secció “Quaderns de Patrimoni” a aquesta edició de Levante-EMV, l’arquitecte acadèmic va projectar vuit construccions d’arquitectura religiosa, civil i d’enginyeria de camins. Així es pot extraure de l’extensa tesi del 1993 del desaparegut doctor en Història de l’Art Álvaro Janini de la Cuesta (1917-2008) que hem emprat, com en aquella ocasió, com a principal referència bibliogràfica.

Una obra de l’Il·lustració

En el cas concret de l’esmentat pont, d’uns seixanta metres de longitud, va ser dissenyat a partir del 1767 i era un dels de més gran envergadura dels que havien de cobrir el primer tram del Camí Reial a Madrid per Almansa. Aquest segment que comprenia des de València fins a la Torre d’Espioca, tal com cita Janini, va ser dut a terme aleshores per membres del Reial Cos d’Enginyers Militars, dirigits pel tinent coronel Pedro de Ara. No obstant això, l’arquitecte Vicente Gascó va participar en aquests treballs substituint a un d’ells, concretament des del novembre d’aquell any fins als darrers mesos del 1770, període durant el qual va concebre aquest pont, un dels més complexos de la seua trajectòria professional.

Aquesta interessant construcció, acabada exteriorment amb carreus de pedra, compta amb cinc voltes d’arcs carpanells que per la seua forma faciliten el pas del corrent baix d’aquesta infraestructura històrica i, a més, estan traçades en diversos amples en esviatge. Amb aquesta darrera solució tècnica es va poder resoldre l’encreuament no perpendicular del Camí Reial amb el conegut des de ben antic com a Barranc de Catarroja, continuació des d’aquest municipi fins a l’Albufera del de Torrent. En conseqüència, Gascó va projectar un pas elevat de gran fermesa, una característica comuna de les seues obres, i que també parla de l’enginy del seu disseny per a respondre a les exigències d’una rambla de la qual aleshores ja es coneixia la seua fúria. De fet, així ho posen de manifest les grans crescudes posteriors a la seua execució que va haver de suportar el 1775, 1864, 1869, 1895 i 1957, enumerades per Peregrí Llorens i Raga al llibre “La Villa de Catarroja” (1967).

Nombroses reformes impròpies

Respecte de les intervencions que ha patit al llarg del temps, cap al 1962 la seua barana de pedra va ser substituïda per una metàl·lica, com també indica Álvaro Janini, i entre finals dels setanta i principis del vuitanta es va augmentar l’ample del seu tauler. Durant aquesta darrera reforma és quan van restar en voladís gran part de les seues noves voreres, que quedaren sustentades per dos estructures de formigó i acer, una cada costat. Aquestes suportades per pilarets recolzats directament sobre els tallamars originals del pont, va suposar l’enderrocament d’aquests últims en la seua coronació. Malauradament, aquests afegits contemporanis, per la seua poc adequada concepció, menyscabaren clarament la gran vàlua del bé sobre el qual s’alçaren.

A més a més, l’any 2005, durant les obres de canalització, majoritàriament amb formigó, d’aquest tram urbà del barranc, es va suprimir tant l’històric assut de carreus que existia al costat d’aquest pas elevat, aigües avall, com els reforços primigenis de pedra de la seua base. Aquests últims, disposats per a evitar la soscavació de la seua cimentació, es van eliminar per augmentar la profunditat de la rambla baix del pont.

Totes aquestes actuacions, a les quals es sumen les pintades vandàliques existents a les seues piles, han acabat per afectar greument l’entorn i la percepció de la seua imatge monumental, malgrat tractar-se d’un element tan destacat del nostre patrimoni.

És per tot açò i a causa també dels danys que presenta als seus carreus de pedra, per les diverses barrancades que ha hagut de suportar al llarg de la seua història, aquesta seria una bona oportunitat per a plantejar la seua completa restauració. Aquesta intervenció hauria de contemplar l’eliminació dels seus afegits impropis i la recuperació del seu apitrador original de pedra. Així com determinar les futures limitacions d’ús per a garantir la seua preservació, almenys, un quart de mil·lenni més.