Adeu Torrent Club de Futbol

La notícia sobre la possible tancada de persianes d’un club de futbol per manca de finançament, mai no és una bona notícia i, mira que jo no soc massa futbolera ja que les meues prioritats sempre han estat altres.

Però he d’admetre que tot i això, s’ha de reconèixer que la trajectòria del Torrent Club de Futbol, sempre ha sigut de continu treball, perseverança, i ganes de portar l’esport a tots els racons del poble, a més de donar oportunitat tant a xiquets com a xiquetes de totes les edats a que coneguen este esport.

Passar d’un equip sense consideració (que sols era conegut en el poble i qui el coneixia era perquè l’afició era molta), a ser un equip de segona categoria sense perdre en esta temporada ni un sol partit a més valorat i admirat per altres poblacions no sols de la terreta si no de tot l’Estat, ho diu tot.

Totes sabem que el futbol mou masses, per molt que personalment m’agradaria més que aquests grans moviments, els provocaren els llibres i la cultura i que incitaren a la protesta en favor del benestar ciutadà i la lluita social.

Dit això, he de confessar que em trobe preocupada pel futur del Torrent Club de Futbol, perquè una seua hipotètica desaparició afectarà un conjunt social ampli que es trobarà orfe sense aquesta realitat. Però que ningú pense que si es veu obligat a tancar la persiana, serà degut a una mala gestió o un endeutament brutal, com ens tenen acostumats els grans clubs de futbol.

La situació per la que travessa l’equip és per la manca de finançament municipal, ja que una senzilla acció de clissar un botó perquè s’execute la transferència reservada, pactada i aprovada com cal, no troba el dit que ha de prémer la tecla i els cèntims amb destinació assignada encara es troben a la banqueta sense poder entrar en joc.

Una vegada més, observem com a la nostra alcaldessa, li agrada pressionar i ofegar una miqueta per a fer saber que ella és “l’ama del carrer i del corral”. Que és la capitana mora, la que ho paga tot ... quan vol. En este cas la intenció està clara, ella mana dels diners “Dueña y señora” però com que la responsabilitat de la gestió és del regidor (VOX), doncs a ella l’interessa deixar clar sempre qui és qui mana mentre que l’altre ha de callar i engolir.

Si algun dia les masses demanen justícia i vulguen pegar-li foc al responsable per haver de tancar el Torrent Club de Futbol, apareixerà la capitana mora amb cara benvolent i per a voler acontentar a estes masses preocupades pel futur esportiu dels seu fills i filles, alçarà la “Vara de regidora en cap” farà clic i ho arreglarà tot, però abans haurà alçat escamots contra el pobre regidor ferit i boicotejat.

Quan això passe ( i passarà) estarà tot solucionat, tornarà a haver-hi fluïdesa financera per a l’esport i, com no, es farà la foto corresponent davant d l’escut de l’equip en qüestió, per poder-la afegir al seu àlbum partidista, per a la posteritat.

Malauradament este tipus d’actuacions per part dels polítics és més comuna del que ens pensem. Està de moda enfonsar al company/a per a poder brillar amb més força en lloc de treballar més, en compte de destacar pel bon treball fet i per la dedicació en la millora de la societat. Amb aquestes actituds dels nous polítics, l’objectiu ja no és treballar per la societat, l’objectiu és el sentir-se admirada per la gent, fent saber qui és qui té la vara del poder i que la fa servir al més pur estil pantocràtor del S.XV, fent por a aquells que el veneraven .