Una vida dedicada a la raó de ser de les Falles

La passió i la satisfacció de fer feliços als fallers i falleres amb els seus monuments és allò que mou a l’artista faller de l’Horta Vicente Herrando, que porta tota la vida dedicada a l’ofici. «Vaig començar de xiquet, quan el meu pare es va introduir en el gremi. Quan vaig finalitzar els estudis d’EGB ja em vaig posar a treballar amb ell. I, fins ara, més de 45 anys de trajectòria», relata Herrando.

Des dels seus inicis fins ara, el sector ha evolucionat notablement. «Abans no teníem ni la maquinària ni els materials que gastem ara, com el suro. Era quasi tot manual. A més a més, la disposició dels monuments és molt diferent, abans estaven tots els ninots sobre les bases i ara es fan també solts», comparteix. Encara que el camí ha sigut llarg i, de vegades, complicat, el taller de Vicente Herrando ha aconseguit fites molt il·lusionants. «Tots els projectes que he fet són com els meus fills, no en puc triar. Però és veritat que quan vam entrar en València, en la Secció Primera A va ser una gran il·lusió. No obstant això, als municipis de l’Horta Sud em fet monuments molt grans, com en Paiporta, Picanya, Benetússer, Torrent, Alaquàs, Aldaia...», afirma. 

El tiempo en Fallas en València, al detalle: Qué días lloverá y en qué momento

Els seus èxits s’expliquen en gran part per la manera de treballar al taller de l’artista, 100 % familiar, dels pocs que queden en l’Horta. Amb Vicente treballen Mari Carmen Olmos i Vicente Herrando, la seua dona i el seu fill. Tot i ser humils en aquest sentit, aposten per projectes grans. «Hem fet infantils alguna vegada, però nosaltres som de monuments grans. Per la nostra forma de ser i pensar», indica Herrando. 

Amb la brotxa i els colors fan màgia, artesania única. «Tinc una forma peculiar de pintar els ninots. Ho porte fent des de ben xicotet. La nostra pintura és una de les coses que més agrada», assenyala. Així mateix, destaquen pel risc que assumeixen en fusteria, fan monuments complicats, una característica que l’artista pensa que es deuria valorar més. «Per a nosaltres és molt important també la crítica social. Sens dubte, ha de dir alguna cosa», afig. 

Pel que fa al procés creatiu, Herrando destaca que abans de cremar la falla d’un exercici faller, ja tenen el cap ple d’idees per a la següent. «És el meu fill qui s’encarrega de plasmar els esbossos, per a després adaptar-los als monuments», explica l’artista.

Enguany, a més a més, han de donar gràcies a totes les persones que han fet possible que el treball haja tirat endavant, amb les comissions Falla Islas Canarias Trafalgar, Falla San Isidro, de València; Ángel del Alcázar en Torrent; i Josep Antoni de Pobla de Vallbona. 

El pas devastador de la riuada va arrasar completament el seu taller, ubicat en Quart de Poblet. «Estes dades són, de normal, molt estressants, però la dana ens ho ha destrossat tot. Estos últims mesos estan sent molt durs. Encara que ja tenim la situació controlada», apunta Herrando. L’aigua al taller va superar el metre i mig d’altura. «Hem rebut molta ajuda dels nostres fallers i falleres, també de companys i amics. Estem molt agraïts i gràcies a ells hem pogut traure la temporada en condicions», reconeix l’artista faller. 

Una situació delicada

Herrando també recorda que han viscut dos colps molt durs en un curt espai de temps, la pandèmia i la dana. Dos esdeveniments que han tingut molt d’impacte en un sector que ja estava prou afectat. «La situació de l’ofici sempre ha sigut complicada, però ara és més delicada que mai. Estem vivint una desbandada d’artistes fallers de monument gran. Entren de joves i acaben molt cremats i deixen l’ofici. Desitjaria que es poguera protegir la supervivència del sector», assenyala. Per a això, voldria que als més jóvens se’ls facilitara més l’accés a naus i tallers en condicions, amb la creació d’una ciutat fallera nova, amb lloguers accessibles o subvencionats. 

Suscríbete para seguir leyendo