El trenet a Paiporta

La dana va suposar nombroses pèrdues humanes irrecuperables i greus danys materials, però també va afectar el patrimoni arquitectònic de l’Horta Sud, que forma part de la identitat de cada poble. Una mostra és el de l’edifici principal de l’antiga estació del trenet de Paiporta, que s’ubicava a l’actual avinguda Francesc Císcar 1, el qual ha sigut enderrocat recentment per les lesions estructurals que va patir el darrer 29 d’octubre.

L’edifici principal de l’estació

Aquest, malgrat les reformes, havia sigut promogut entre 1892 i 1893 per la Sociedad de Carbones Minerales de Dos Aguas y Caminos de Hierro del Grao a Valencia y Turís. Concretament, dins de la secció original de la línia que anava de Jesús a Torrent, a quatre quilòmetres i mig de la primera. En aquest tram es va dotar d’una estació de primera classe, la de Jesús, una de segona classe, l’actual de Torrent, així com dos de tercera classe, les de Picanya i Paiporta, de les quals únicament es conserven la segona i la tercera. Segons va publicar, el 2003, a la revista “Ars Longa” Virginia García Ortells, responsable del Servei de Conservació Històrica i Documentació d’FGV, aquests quatre edificis, construïts pels contractistes Chornet y Payá, van ser projectats i executats sota la direcció de l’enginyer de camins Juan Pérez Sanmillán (1868-1937). Aquest últim va emprar l’estil classicista acadèmic en el seu disseny, de manera que es caracteritzaven en origen per ser de rajola vista i per les seues façanes doblement simètriques. En el cas concret del de Paiporta, comptava amb setge portes i finestres de fusta, rematades per arcs de mig punt, i amb una motlura a l’altura del ràfec que remarcava la seua l’horitzontalitat.

FGV traslada la pasarela inaccesible de Picanya sobre las vías

Respecte de l’interior, aquesta construcció, per a l’eixida i recepció de viatgers, desenvolupava el seu programa únicament en planta baixa, de manera que -segons els plànols del projecte original que es conserven a l’Arxiu Històric d’FGV-, es disposava a l’entrada des del carrer, el vestíbul. Des d’aquest, a dreta i esquerra, s’accedia a dos espais d’habitatge per al cap d’estació i per al factor, separats entre si, amb cuina, menjador i un dormitori, en cada cas, i un d’ells també amb una sala. A més, l’edifici constava d’estances per al despatx de bitllets, equipatges i telègraf.

Tal com van contar els diaris valencians de l’època com Levante-EMV, aquesta va ser inaugurada per primera vegada el divuit de setembre del 1893, de manera que al comboi amb la comitiva que va partir des de Jesús, li obria pas per davant una locomotora amb el nom de Paiporta explorant la via. A l’arribada a l’estació de la població “había bastante gente, que saludó con alegría la llegada del tren. Las autoridades locales cumplimentaron a los expedicionarios” que van continuar el trajecte passant per Picanya, fins a Torrent que en aquell moment era final de trajecte. No obstant això, dos mesos més tard va tindre lloc l’acte d’obertura al públic de la línia, que va ser l’onze de novembre del 1893.

A més, la implantació d’una parada del trenet a Paiporta en aquell moment, aleshores la primera des de València, va millorar considerablement les comunicacions terrestres amb aquesta ciutat, afavorint, per una part, l’establiment d’una zona industrial enfront d’aquesta, ja que el trenet fins al 1970 va oferir el transport de mercaderies. I, per altra part, la proliferació de diverses residències d’estiueig al municipi a càrrec de famílies benestants com va ser el cas de Vil·la Amparo, el 1918. Un antic hort de tarongers que va ser promogut -segons Eva Sanz Gisbert- per l’adinerat consignatari de bucs i exportador de cítrics i cebes, Juan Miguel Olcina.

Malauradament, com va documentar Esteban Gonzalo Rogel a la revista “Vía Libre” (1981), l’edifici principal de l’estació de Paiporta va patir una sèrie de reformes impròpies, destacant la realitzada amb motiu de la modernització de la línia el 1977. Durant aquesta intervenció es van elevar les andanes i revestir amb formigó la superfície de les seues façanes, el que li va fer perdre la seua aparença original i va influir en el fet que no estiguera protegit. Aquestes transformacions van veure el seu punt final a conseqüència dels greus danys que li van causar la crescuda del barranc de Torrent el 29-O, ja que s'ubicava al costat del seu llit. Aquest fet va determinar la seua demolició per seguretat el darrer mes de febrer, per a poder reedificar-lo de nova planta.

El pont del trenet

D’altra banda, fins fa quasi mig segle, a poca distància i formant un conjunt amb aquesta, es trobava una interessant infraestructura d’enginyeria dissenyada també per Pérez Sanmillán, entre 1892 i 1893, per a donar servei a aquesta línia. Aquest és el cas del pont sobre el barranc de Torrent, que tenia seixanta-quatre metres de longitud i estava compost, en la part superior, per una gran estructura metàl·lica de bigues de gelosia executada per la casa Bartle de València. I, en la inferior, estava suportada per dos estreps i dos piles intermèdies de carreus de pedra i rajola, construïts pel contractista Alfonso Serón. Malauradament, aquest bé va ser substituït el 1977 per dos passos elevats de formigó armat, un per sentit, amb motiu del desdoblament del tram de Paiporta a Picanya, que aleshores es trobava pendent. De fet, aquests últims elements també van quedar inutilitzats pel devastador torrent d’aigua i fang el darrer 29 d’octubre, per la qual cosa actualment s’està duent a terme la seua rehabilitació, amb una plataforma única que millore la seua resistència enfront de noves revingudes.