Cec per accident

La ceguera pot ser congènita; provocada per una malaltia, o per accident. I a aquest últim cas ens referirem. Corria el dissabte tres d’octubre de l’any mil cinc-cents sis, quan Pere de Mora; llaurador d’Alaquàs, va anar a València, a la notaria de Pere Bataller per a fer testament. No estava malalt, però manifestava que era “seguo per accident”. Les últimes voluntats dels nostres avantpassats no solen referir-se a l’estat físic del testador, més enllà de la típica clàusula, quan és el cas, que diu “estant malalt en lo llit de malaltia de la qual tem morir”, sense especificar res més. Algun cas esporàdic hem trobat on es confessava estar “malalt de pesta”, però no és habitual. Pere de Mora va voler deixar escrit negre sobre blanc que era cec, però, per accident.

La paremiologia ens mostra molts exemples de proverbis sobre la ceguera, i un d’ells ens diu que, no hi ha pitjor cec que el qui no vol veure. I això precisament és el que li passa al Molt Incompetent President de la Generalitat. A ell com a Pere, la ceguera li va sobrevindre també un mes d’octubre. Des de llavors, continua sense veure la realitat que té davant, i que no és altra que el fet indiscutible d’assumir la màxima responsabilitat política per la mala gestió de la riuada que va causar dos-cents vint-i-cinc morts i tres desapareguts. Però, dimitir?, a quin sant? Això podíem fer!

Pere de Mora deia en les seues últimes voluntats que “orden e man, que tots mos torts, deutes, e injuries, sien pagats, satisfets e smenats...” El senyor Mazón en té uns quants pendents que haurà de resoldre més prompte que tard.

Tot i això, la ceguera no li ha impedit donar una fugida cap avant, i després de estar desaparegut fugint de la gent que li pot dir coses que no vol sentir, es presenta amb el pressupost de la reconstrucció, de la mà dels seus socis de Vox. No se n’anaren, estan ahí.

Diuen que en aquell dinar del Ventorro, la periodista li va recomanar parlar més en valencià. No sols no li ha fet cas, sinó que a més, continua atacant-lo. No content amb la consulta que ha provocat l’enfrontament de la comunitat educativa, ara, amb un pacte vergonyós amb la ultradreta, vol reduir fons a l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, i a la promoció del valencià. Una reducció, a més, que els seus socis ja han qualificat d’insuficient. Quina gentola, per l’amor de Déu!

La llengua de Pere de Mora era la mateixa que la del senyor Mazón, el valencià; la mateixa llengua amb la qual va jurar el càrrec que ostenta, dient que ho faria sense engany. De la seua arribada a l’Eliana ha dit de tot, fins que les 20.28 són després de les 19.30, com va dir en una ocasió, i, per tant, no havia mentit. Per això, acabarem afegint-li un malnom: Carlos Mazón Guixot, àlies “Pacalas”, perquè com diria un bon amic meu que ja no està entre nosaltres: va arribar “pa ca las ocho”.

Pere de Mora, més enllà de la ceguera accidental, proclamava estar “sa de cos e de pensa”. El senyor Mazón potser està sa de cos, però de pensa... ja cal posar-ho en dubte; si no, es incomprensible la falta d’empatia i el to reptador que utilitza cada vegada que parla; en castellà, per descomptat!