Vendre la burra!

El dilluns dia vint de juliol de l’any mil sis-cents nou, el notari Joan Baptista Queyto va anar a Alaquàs per tal de protocol·litzar alguns afers que anaven a realitzar els seus veïns. Joana Paxarico, muller de Jeroni Paxarico; morisca d’Alaquàs, reconeixia deure a Miquel Bonanat, llaurador del mateix lloc, cent huitanta reals castellans per una somera xacrosa que li havia comprat. En el mateix document deia que estava contenta, tant del preu com de l’estat de l’animal. Ni ella ni el venedor sabien que, el dotze d’octubre, tres mesos després, es produiria l’expulsió dels nous conversos a la fe cristiana.

No tres, sinó sis, són els que han transcorregut des d’aquell altre fatídic mes d’octubre. I fins ara, encara desconeguem on estava el Molt Incompetent President de la Generalitat Valenciana, mentre la gent s’ofegava dins dels seus cotxes; al carrer, o dins de sa casa.

Joana es comprometia a pagar el deute el dia de Sant Joan de juny de l’any següent, cosa que, naturalment, va resultar impossible. Ja feia molts mesos que, junt amb els seus germans moriscos, havia eixit del seu poble cap a l’exili caminant pel camí Fondo cap al Grau de la mar de València. Aquell antic barranc que tantes riuades havia engolit, anava llavors ple de tristor i ràbia. I això és el que sentim moltes persones, senyor Mazón. Amagat com un cagabandúrries, continua sense explicar, clar i ras, on estava. I com molt bé deia Alfons Cervera en aquest periòdic, com estava, per tal d’haver aparegut per l’Eliana a les 20.28 hores, segons l’última versió.

Ens ha intentat “vendre la burra”, senyor Mazón, però, al contrari que Joana, no estem satisfets ni del seu estat, ni del seu valor. Són massa les mentides que ens ha dit sobre el que feu aquella vesprada. Ja he dit més d’una vegada que la possible responsabilitat penal és cosa dels jutges; en el seu cas els del Tribunal Superior de Justícia, però, no pot continuar eludint la seua responsabilitat política, i eixa s’assumix presentant la dimissió del càrrec que va prometre exercir sense engany.

En aquests casos, senyor Mazón, l’enemic sempre sol estar dins de casa, i potser algú acabe sent un poc fluix de boca.

El 12 d’octubre de 1609, dos-cents trenta-dos adults; cinquanta-nou xiquets, i dèsset de bolquers, van ser expulsats d’Alaquàs. El 29 d’octubre de 2025, dues-centes vint-i-huit ànimes deixaren el seu cos. Van morir per la manifesta incompetència de vosté i del seu govern!

E.P.D