La solsida de l’Ajuntament de Torrent

Tot fa pensar que la Casa de la Vila (o el que és el mateix l’Ajuntament) de Torrent, està passant per un mal moment, que afecta qualsevol dimensió, categoria , gènere o condició. Mires per on mires, hi ha massa indicis de que l’Ajuntament de Torrent es desfà .

Si parlem de l’edifici, que data de poc més de mitjans del segle passat, s’ha de dir que necessita una revisió integral, ja que dels dos ascensors que tenim, tan sols es troba operatiu un d’ells, malgrat que tos dos no acompleixen la normativa d’accessibilitat i l’existent ha de donar servei a més de 200 treballadores i treballadors de la casa, distribuït entre les set plantes de l’edifici.

Però a més d’això, s’ha fet més que evident la delicada i perillosa conservació de l’immoble, un edifici que abans va ser la seu de la Caixa d’Estalvis de Torrent que fou inaugurat l’any 1973. Si per una d’aquelles fes solsida, sols demane que no em pille dins, que no ens pille dins a cap de les persones que el solem freqüentar.

Quan al personal de la casa, s’ha de dir que estem patint una “fuga de cervells” a conseqüència dels governants desmanyotats que ens han tocat en la darrera “rifa”, persones que, al meu parer, no saben ni on tenen la ma dreta. Dirigents que estan més pendents del rèdit polític i de les fotos, que no per fer la gestió que el poble necessita.

Patim una més que evident precarietat del funcionariat, manca de recursos humans i funcionals, així com una més que preocupant pèrdua econòmica, ja que totes les àrees estan amb aquestes carències i, per tant, els expedients fan muntonet a massa taules degut a la sobrecàrrega de treball que està patint la plantilla actual.

És per això que s’hi viu aquesta fuita de cervells, perquè el personal es troba fart de no obtindre millora per a desenvolupar bé la seua tasca, i marxa a altres ajuntaments buscant “amparo” , protecció i millor vida laboral i professional.

Finalment ens trobem amb un govern local erosionat, que va de capa caiguda i es mostra incompetent per detindre l’enfonsament del vaixell, caigut en desgracia per a les persones més supersticioses. Un govern que va començar amb retard amb el pacte PP-VOX i amb la festa del primer any de vida, el Sr Maroto va deixar l’acta per incompatibilitats ètiques amb la manera de treballar de la Sra. Alcaldessa .

Als quasi dos anys de legislatura, el portaveu de VOX passa al grup de “no adscrits” per contrarietats notables entre la Sra. Regidora en Cap Amparo Folgado, per no concedir el que ha d’atorgar a cada àrea, com l’educació i esports, per nomenar alguna delegació i no fer-ho llarg. Açò, lluny de ser un Ajuntament amb un govern seriós, té més pinta de sainet d’Eduardo Escalante, on el moviment d’entrada i eixida d’actors i actrius dona contingut a la crònica torrentina i no deixa espai a l’avorriment.

Si per una d’aquelles (Déu no ho permeta) l’edifici de l’antiga Caixa d’Estalvis de Torrent fes solsida, sols ens faltaria això, per eixir en tots els papers i les al·leluies. Dit això, què més haurem de vore?