Des de la memòria, tornar a la vida

Soc a casa. Cau la nit. Escolte la cançó “Jo vinc d’un silenci”, del Raimon. Mire per la finestra. La melodia em porta a recordar que, després de la maleïda veprada del 29 d’octubre de 2024, a Catarroja, eixes places i eixos carrers als qui Raimon cantava, s’ompliren de fang, els xiquets deixaren de jugar en ells, els vells esperaren, molts homes i dones que estaven treballant no arribaren al seu destí, els tallers s’inundaren, les cases s’ofegaren i els camps s’abnegaren. Silenci, dolor, ràbia, impunitat… Valencians en peu alcem-se! I les valencianes i els valencians, en peu s’alçarem.

A Catarroja, hem celebrat esta setmana el Dia Internacional dels Arxius, obrint les portes de la nostra memòria col·lectiva per mostrar el valuós tresor documental que hi conservem.

Vinc del poble de Sant Miquel, de la Banda de l’Empastre, de l’all i pebre, de l’Artesana, dels moros i cristians, el poble de l’aigua roja, del Palau de Vivanco, de la porta de Sant Pere i d’una altra per on entra la brisa de l’Albufera al cor de l’Horta Sud… Catarroja descoberta!

La maleïda vesprada-nit del 29 d’octubre de 2024 estava a l’Ajuntament i vaig ser conscient, des del primer moment, de l’afectació de la barrancada en el nostre Arxiu. La bona notícia, dies després, fou que l’Arxiu Històric Municipal es va salvar. Davant una situació tan adversa, prompte posarem tots els recursos humans i materials per traure la documentació, per procedir a la neteja i desinfecció de les instal·lacions.

Des de l’Ajuntament, hem treballat de valent tot este temps, i seguirem fent-ho, per tornar a la vida el nostre patrimoni documental on trobem projectes com el de la construcció del “Teatro Progreso” de l’any 1887; el del Mercat Municipal, enguany arriba al seu centenari, els llibres de padrons de principi de segle XX, les actes municipals, les quintes… Fixeu-vos si a Catarroja som valents que l’any 1903 projectarem un tramvia amb tracció animal perquè anara des del poble fins al port. I l’obra magna, un llibre de comptes de l’any 1652, tot un tresor que posa en valor el nostre poble i la nostra gent.

Soc ara a l’Ajuntament. Guaite per la finestra del Palau de Vivanco, al Camí Reial. Com a alcaldessa, també vull places i carrers plens de xiquets que juguen i de vells que esperen, mentre homes i dones, estan treballant als petits tallers, a casa o al camp.

Suscríbete para seguir leyendo