He llegit amb atenció les dues darreres cartes entorn a la retolació de les vies públiques al nostre cap i casal en un o altre idioma, ambdues discrepants entre si i signades per Rafael Brines i Joan B. Puchalt i Sanchis, i veges per on m´han vingut a la memòria algunes de les que vaig propiciar i varen ésser aprovades, d´entre les seixanta o setenta mociones de tot tipus que vaig presentar com assessor d´EUPV des de l´any 95 al 99, pertanyent al començament a la mateixa com a representant en coalició de Nacionalistes d´Esquerra. Doncs bé, algunes d´aquestes denominacions és clar que no m´agradaria, en contra del que supose voldria el senyor Brines, es fera a l´inrevés, és a dir, traduïnt-les al castellà. Sincerament, se me´n faria molt estrany el citar a Martín Domínguez, Francisco Bosch i Morata „aquests dos com a fills predilectes„ Alfonso el Benigno, Pedro Cuenta, Pedro el Ceremonioso, Juan Genovés o Alfredo Toran i Olmos, per posar només alguns exemples. Ah! I que no patisca el senyor Brines, que la nostra llengua, que parlem milions de ciutadans, no desapareixerà mentre es continue parlant. Res a veure per tant amb el llatí o fins i tot el sànscrit.