Oblidada Calderona

El 26 d´agost de 1992 la Calderona va patir un dels incendis més greus de la seva història. El foc que va prendre els voltants de la població de Gàtova i la va rodejar durant una nit, es va engolir en poc més de sis dies una part de la serra que gaudia d´un dels tresors més valuosos. No va ser una casualitat; dies abans, en conversacions amb els guardes de la zona tots coincidien en la mateixa frase: «Como se prendra esto, no lo parará nadie». Malauradament, es va complir.

Avui, passats 20 anys, la nostra volguda serra es troba quasi en la mateixa situació. La regeneració ha fet el seu treball i ara mateix la Calderona gaudeix d´uns paratges molt ben recuperats. A més a més avui està sota l´aixopluc de la figura tan demanada de parc natural protegit. Però malauradament, tots aquests avanços es queden en paper mullat quan parlem d´unes inversions més que necessàries en repoblacions, treballs de selvicultura, manteniment de tallafocs, neteja, etc. i que mai arriben. A dia d´avui, la Calderona es troba oblidada, sense inversions, sense vigilància i en un estat quasi total d´abandonament. Des d´aci vull fer una crida a totes les institucions perquè reforcen els seus mitjans per aconseguir que la Serra Calderona puga seguir sent durant molt anys el paratge d´aprenentatge i contacte amb la natura més importat i proper dels milers d´habitants de l´àrea metropolitana de València com ho ha estat des de sempre. Calderona, jo no t´oblide! Roberto Sahuquillo Dobón. València.