Pros i contres del ministre Guindos

A preguntes de la premsa, el ministre Guindos, en relació amb la possibilitat de concedir la ciutadania a estrangers compradors de vivendes, va eludir pronunciar-se alegant que era una qüestió que tenia, com tot, «pros i contres», i que el Govern estava estudiant-ho. La clara evasiva pretenia evitar el debat. En poques paraules, qualsevol mena de participació de la ciutadania en un tema que afecta a molta gent, puix el missatge del mandatari estava clar: el Govern és l´únic legitimat per a donar resposta al tema. Aquesta es la seua forma d´entendre la gestió pública, reduint en tot cas el dret constitucional de participació, previst a l´article 23 de la Constitució, tal i com havien intentat amb el problema dels desnonaments.

Cal recordar com el dret a la participació ve redactat a la Constitució en termes molt amplis, ja que es configura com dret a ser exercit «directament o per mitjà de representants lliurement elegits». Tota la problemàtica que tenim ara al carrer al voltant de l´habitatge, i no sols la més dramàtica generada pels desnonaments, sinó en altres vessants de la problemàtica, hauria de ser objecte d´un procés general en el qual s´impliqués la ciutadania i, per descomptat, les institucions i els representants electes, per tal que la democràcia fóra més real o efectiva.

Els nostres ajuntaments, governants per signes polítics diversos, tenen, o haurien de tenir, molt a dir sobre la matèria o les opcions possibles, puix els ciutadans que viuen als seus termes municipals estan patint la crisi de la vivenda. Segons les lleis vigents, els ciutadans poden participar en l´activitat municipal. Per exemple, a les comissions sectorials previstes a un decret de 1986 regulador del funcionament del poder local. Dissortadament, en pocs municipis s´ha aprofundit en la participació. Ara podria ser un moment oportú per impulsar-la, però el ministre Guindos i la seua gent no en volen saber res, prefereixen l´ocultisme o el secretisme.

Òbviament, hi ha altres espais de participació. Estan també els partits amb representació, les entitats ciutadanes, els sindicats, els afectats pels problemes directament, o els sindicats, entre altres. La participació comporta predisposició a escoltar i buscar punts d´encontre. Reduir-la a la simple informació tampoc seria suficient. De moment, els nostres governants no estan per la llavor. Com diu Guindos, «hi ha pros i contres» i tot es redueix a la decisió del poder de la majoria o, in extremis, a buscar el pacte amb el PSOE, al meu parer més per buscar una certa complicitat que no en la concertació, com s´ha vist en el cas dels desnonaments. És una qüestió més que evidencia el tarannà i la manca d´una visió democràtica avançada per part de la majoria absolutista que ens mana.