Festes d'Almussafes

Escric este escrit després d´haverm´ho passat "en grande" en les festes d´Almussafes.Només arribar en tren des del cap i casal, ens reberen la gent de Benifaió com si feren lesfestes del seu poble: xicon, que per ací mai arribaràs? gira a l´esquerra i, la rotonda, només

passar el barranc, ja demanes.

De categòria, pensava jo, mentre caminava amb el meu company camí del concert que havienorgantizat els festers per a celebrar la festa. Xè, tot eixia bé. Sopar: de luxe (ensalada, sepionets i entrepà de blanc i negre amb favetes)Pau, qué más se puede pedir! M´exclamaval´amic.

Res, vaig respondre més orgullós que totes les coses. Ai, carall!pensava jo.I pensava malament. Després del concert, vam prendre contacte en diverses persones del´esdevinement: veïns, músics, polítics i... policia local.

Els punts suspensius són per a explicar el que ens va passar. Un agent de l´autoritat delmunicipì ens va impedir diverses vegades traspassar una tanca que donava pas a la carpa oncontinuava la festa. La seua raó era que per a passar havíem de ser "algú important".L´alternativa era pegar tota la volta al camp de futbol per acabar entrant darrerre del punt delcontrol on ens trobàvem. Després de vore passar gent molt important i a nosaltres no deixarnos passar, vam decidir comunicarli al municipal que ens semblava molt bé la seua

decisió inicial però que ja que la gent molt important havia passat i només quedàvem quatre gats, podia, per bé de la comunitat, deixarnos passar i així estalviar-nos una volta inútil . Volta que, segons el seu criteri, gent com nosaltres sí calia fer. Ara bé, mentre que altra gent passava

a nosaltres, se´ns prohibia el pas.