Entre xixarra y cigala

Al nostre país „el valencià vullc dir„ ara a l´estiu canten les xixarres i rebenten les cigales. Ho dic perque casualment en un dels contes que tan encertadament heu elaborat i que ens entregueu dissabte i diumenge, en una de las narracions he vist la frase: «reventar com una cigala» i m´ha fet gràcia l´interés que posa alguna persona en distingir el que es correcte i el que no ho es.

La nostra llengua, empobrida i debilitada per la seua carència escolar „i per la seua prohibició„està intentant arreplegar el noms de moltes coses nostres que encara que figuren com a correctes en certes zones han deixat de ser utilitzades. Els enemics de la llengua tenen un bon camp per a fotre´ns. I ho tenen fàcil: «allò conegut és el correcte». Cal empobrir la llengua i deixar perdre allò que s´utilitza poc. Tenim encara una llengua molt importat. Ara que la nostra llengua es diga llengua d´oc, occità, català, valencià o aragonés, no deu d´èsser un entrebanc, que permetra als enemics de la llengua fer pressió per esborrar la nostra existència històrica, avui mantinguda tan sols per la llengua que tan tossudament alguns valencians ens empenyem en continuar parlant. Josep Ortiz Fabregat. Carlet.