Pobresa

Quan parlem de pobresa, la ignorància és un privilegi. Vem les notícies, posem cara de pena i ens sentim mal per aquelles persones durant uns 4,28 segons. Tot seguit, tornem la vista cap al nostre iPhone 7 on acabem de rebre una invitació per anar una semana de vacances a les Illes Balears. Tal vegada algun dia comprem algún bitllet de loteria per a alguna ajuda humanitària menor i ens fa sentir millor. Però no creuem els ulls amb l´home que està sentat en terra. El mirem, però sense mirar-lo. Ens fixem en el seu cabell, la seua roba, els seus peus. Descalços. I passem de llarg. Tal vegada sentim una petita punxada d´angustia. Però això és tot. No ens parem a pensar-ho. Perquè la ignorància és un privilegi. I jo? Jo no sé res.