Quan esclatà l´escàndol de les orgies amb prostitutes al terratrèmol d´Haití, molta gent, bocabadada, va reaccionar retirant diners i simpatia per una organització que fins ara lluïa unes credencials molt estimables en grups prou diversos en ideologia e interessos. Paga la pena llegir la pàgina web d´Oxfam per adonar-se que la campanya contra la desigualtat arran de la recent participació del president Trump a Davos era una arma arriscada, però carregada de raó acusadora. Les dades d´Oxfam són inqüestionables: els actius de les 62 persones més cabaloses del món són majors que els procedents dels 3.600 milions més pobres, és a dir, en una piràmide representativa de la població, l´1% de la cúspide posseïx més que el 50 % per cent de la base, encara que al any 2000 no fora així. Degut, però, al austericidi neoliberal, la pujada de la minoria va guanyar la carrera a la majoria al any 2015. I, el que és pitjor, la tendència és l´augment d´eixa desigualtat.

Quasi la meitat dels ingressos pel creixement mundials són aclaparats per la dècima part de la humanitat mentre que el noranta per cent restant s´ha de disputar l´altra meitat. No és gens estrany, en aquest panorama, que incrementen els conflictes intergrupals i interterritorials. El que es lleva l´elit deixa un gust amarg de greuge i fa falta una organització com Oxfam que ho faça palès. La multiplicació exponencial del capital funciona molt bé per a la crème de la crème dels capitalistes però eixe enriquiment no es tradueix en un repartiment just. De fet, Trump va riure triomfant a Davos després d´haver llevat impostos als seus amics milionaris.

Malauradament, els mitjans, que són la veu del seu amo, donaren molta publicitat a Oxfam, però no com altaveu de les seues preocupacions, sinó com un càstig del qual potser no es recuperarà mai. Serà veritable la informació verinosa? Haurà infiltrat cigrons negres un sector interessat en desprestigiar la veu incòmoda de la veritat? Conèixer la realitat no és gens fàcil però és ben clar que la desigualtat creixent ja no tindrà un Oxfam que l´escriba. Ana Gómez García. Rocafort