Imagineu-vos patir un trencament de monyica i, damunt, haver de passar unes setmanes en un poble de muntanya. Açò que pareix un infortuni, pot acabar sent una vivència d'allò més enriquidora. Així queda relatat en el conte Clàudia i l'esperit de la muntanya (Andana, 2011), escrit per la periodista Maria Josep Picó -que des d'aquestes pàgines de Levante-EMV ja ens alertava del canvi climàtic quan encara no estava en voga-. Aquesta història, de lectura àgil i entretinguda, és fruit del desig de l'autora per aconseguir que els infants tinguen una estreta relació amb la natura. Així doncs, la protagonista descobreix que «la natura pot ser molt més sorprenent que la pantalla». Amb l'ajuda dels seus avis i la seua nova colla d'amics resol dubtes i misteris, alhora que assumeix un estil de vida més respectuós amb l'entorn. Certament, fa meditar els menuts -i els més granadets- a propòsit del sedentarisme de la vida urbana, l'ús malaltís de les noves tecnologies i les conseqüències d'un medi ambient degradat. A més a més, al final del llibre, tenim alguns suggeriments per a un canvi de costums inajornable. Ens trobem, per tant, davant d'una obra senzilla, però plena de realitat i capaç de sacsejar les nostres consciències.
