Si piques a la uiquipèdia, a l´enciclopèdia contínua de la xarxa electrònica mundial, el momotombo ens trasllada a l´Amèrica llatina, doncs resulta ser un volcà de Colòmbia. Però si coneguem l´obra completa de l´Espriu, un altre premi d´honor de les lletres catalanes, en pispem el mateix mot però referit a un personatge que es dedica al món de les lletres literàries, i és un lletraferit insigne que li agrada fer-se notar i que li reconeguen els sabers i les puixances quines siguen. El mot en va lligat a altres dos com són patum i egròtula, i apareixen dintre la correspondència magnífica entre dos monstres literaris, com són el que he nomenat a dalt i el Fuster, tots dos malauradament als llimbs dels justos. El de patum també és tracta d´una persona que dintre del seu càrrec vol ser el més de tots i de totes i es pentina i s´omple com un paó. Tanmateix la egròtula també fa saó a un home o a una dona que canvien de graó segons els ve a la gana i a la pròpia conveniència sense tenir una coordinació espiritual conseqüent. Posats a treurer noms aclaridors, al de patum li en poso el de bubota o babarota, fantasma, al d´egrótula el de jaqueter, estiramànegues o alçapius i llepó, per al de momotombo li anoto el de fatxenda, resabut o saberut i cagamànecs. Al meu edifici hi ha a grapats i ens estan fotent des que conec a mon pare que hi anava en ma mare, i pareix que per fi els hi estem controlant encara que el rebost polític és el qui ho ha de certificar. Em quedo amb la Patum de la ciutat de Berga, una festa benvolguda i estirada malgrat els llepamocs que embruten les celebracions. El poema per a la caça del momotombo és una genialitat que convida a la pràctica del ritme i la rima graciosa amb qualque estirabot. I per si surt i ho voleu saber, per a caçar un momotombo cal fotre-li a gratcient molt de bombo.
