Sóc dels que pensa que la manifestació pacífica, siga de l'ordre que siga és respectable. El fet de manifestar el desacord contra una decisió judicial, un desnonament, un acomiadament col·lectiu o qualsevol criteri és, o ha de ser respectable. Ara bé, la violència entranya contestació. Evidentment després dels dispositius audiovisuals establerts per tota Barcelona, no és, ni de bon tros respectable el sabotatge com el vist a les televisions. Un estat en què es permeta o no es puga fer front a aquesta situació, és un estat fallit. La violència patida els darrers dies, la fermesa del Conseller d'Interior i la coordinació entre els organismes de l'estat i la Generalitat han donat el seu fruit. És evident que alguna persona amb el seu silenci o potser amb la seua ambigüitat als violents no fa res de profit en esmenar una situació que port desencadenar en el vandalisme més violent i sobretot en el sabotatge a empreses, botigues i diversos establiments privats o públics Les imatges parlen per si mateix. Això d'anar amb una televisió al coll, mòbils o dispositius electrònics, no té res a veure amb aquells que es manifesten per unes idees, per un país, per una identitat o per qualsevol altre tipus de reivindicació respectable. El límit entre el dret de manifestació i el vandalisme no ha de ser qüestionat, i evidentment aquest vandalisme ha de ser afrontat des de l'inici amb la màxima contundència. No crec, ni de lluny, que els vàndals que anaven amb els electrodomèstics cap a casa, amagant-los per a emportar-se.ls representen res. No, jo dic no a aquesta gent. Aquells que entraren a robar en les botigues i que, amb els seus robatoris intenten desestabilitzar unes idees, ni son respectables ni fan res de bé a unes idees, que evidentment son respectables -encara que jo no combregue amb elles- i produiran cap bé en la societat futura. Evidentment el que furta una televisió ja no segueix manifestant-se, ni per Catalunya ni per Espanya. Aquesta gent és perillosa i si es permet això, o no s'actua amb tot l'estat de dret, siga del país que siga, el futur dels nostres fills i filles està acabat.
