Al carrer !, que és hora de trobar mercat a per allò que cerques des de fa unes dies. D´unes dies ençà se t´ha enlairat el catxerulo, l´estel se n´ha eixit de polleguera com tu, i ha arribat al setè pis i sense cua; i és que les milotxes les arrodoneixen d´una forma que és el vent fort el que capcineja, doncs si fa el vent suau de muntanya o de llevant, l´aparell puja que li manca fil i mans. I de fil per randa havies de parlar amb el xicot de l´escala del catorzè, que ja és alt, per a tractar de passar-li el cordó i veure si encara ascendeix un pic més, sols per la goleta d´endevinar-ho. Saps que sí que anirà a més però per a què si així en tens prou. A la rotonda de l´eixida cap a La Pobla trobes el mateix, pressa per a passar que venen empentant. He entrat a la tenda gran altra per a comparar preus i encara estem a les mateixes de fa un any, el sucre, els macarrons, l´aigua, el cava, estan a bon preu però com que has de caminar un quilòmetre per a fer la compra ho deixes per a la setmana vinent, i amb els euros al cap surts sense arreplegar sols que això; en després passaràs per l´altra botiga de queviures i prendràs tres coses que sembla et van a fer falta en un instant. La semblança que et dona la passada per la Plaça del Poll escoltant el murmuri de la xicalla que juganera corre pel jardí i pel pati del costat. Vaig pleret, sentint les gambades que al principi feien nosa al turmell o potser al genoll, però que a mica que et bellugues te n´adones que et trobes millor. Les dones que t´has pillat quan enfilaves la costereta del Carreró marxaven teses com una farola que dona llum. La làmpada li l´has canviat a la xiqueta per a que puga llegir, i això és el que fas quan trenques la foscor amb la claror de les taules de l’Arxiu públic. Contínuament hi ha una troballa de paper i un temps per assaborir el silenci de l´estudi.
