La tenda del barri, la del poble de tota la vida, tanca portes per pèrdua de clients i mancament de negoci, fallida de diners; però un altre comerç obre calaix al públic per omplir panxa o tenir treball; i encara un altre i un més; potser cinc del mateix ram, siguen forns venda de pa i similars o carnisseries i sabateries, qualque ofici menys el d´apotecari de farmàcia. La meva filla menuda m´ho va recordar que els diners mai es destrueixen, només es transformen, així com la matèria de què estem fets. La meua filla major me n´ha fet notar allò de la farmacologia per l´estudi que porta i l´examen que li ve a sobre, sols una tenda de medecines però les que vulgues d´ull d'òptica. Per als que vivim i morim pel carrer València, de la ciutat insigne de Rafelguaraf, ho tastem la palpitació, la força i transcórrer dels esdeveniments al mateix riu que duu la mateixa aigua en un cercle biològic meteorològic atractiu i ver. O siga que anem a beure de la mateixa font encara que ragi cap al mar que és l´oceà, perquè a l´hora es transformarà en núvol que reprendrà el riu de les fonts i les deus. Doncs en aquest pany curt d'habitatges han tancat i obert comerços en suposo perquè funcionaven mal i causaven depressió econòmica, i això que el carrer de les tendes d´aquesta vila és un altre pam amunt i estret com el de les aigües que flueixen cap al cel alliberador del treball. Uns diuen que se´n tanquen moltes, però se n´obrin més diuen altres. Inintel.ligible la llum del túnel que un altre insigne taumaturg ens vol vendre per a que continuem votant al seu partit i fer indivisible el repartiment de bens al portador. A la gran tenda del món la riquesa mai es destrueix sols es modifica a convinença, hi manca la distribució equidistant.