Amic et queden poques hores. També jo sóc dels que tinc ganes d’estrenar el nou any però em dol escoltar queixes constants en contra teua. Em sap greu. És veritat que hi ha molt que lamentar però no tens tu la culpa. Jo vull agrair-te la lliçó, la gran lliçó que ens has brindat; una excel·lent oportunitat per assimilar evidències i per reaccionar en consequència. Hem vist que ens estàvem equivocant d’objectiu; fabricant armament sofisticat i l’enemic se’ns ha tornat invisible. Hem sentit la reacció violenta del Planeta davant la nostra contínua agressió i espoli. Hem comprovat que tot i ser tan intel·ligents, especialistes en tot tipus de tècniques, dominant gairebé tots els camps de la ciència, hem experimentat la nostra vulnerabilitat, la nostra fragilitat, el nostre inestable equilibri. Hem sentit por, pànic fins i tot; hem sentit la mort rondant pels nostres carrers. Anem dia a dia constatant que la nostra economia, el nostre progrés, el nostre futur penja d’un fil. Ens has brindat l’ocasió per reconèixer-nos tan poca cosa com som i sentir que sense Déu no som absolutament res. Que el futur de la humanitat i de cada un de nosaltres depèn de la solidaritat de tots i això no és ni més ni menys que reconèixer-nos germans, tots fills d’ un mateix Pare Déu. Has posat davant els nostres ulls que l’ecologia, la recuperació del medi ambient, les tres r, reparar, reutilitzar, reciclar no són somnis de poetes sinó necessitats urgents per sobreviure en aquest planeta. No patim pel planeta, ell sobreviurà; la supervivència que està en qüestió és la nostra, la dels nostres fills, la dels nostres nets ... cap major pecat que robar els recursos, aigua, aire, terres, mars ... a les futures generacions? Absorbits pel consum conjugàvem verbs efímers tenir, aparentar, gaudir, gojar, destacar... ara, primer confinats, ara atemorits, cara a cara amb l´espill del nostre cor, del nostre esperit hem pogut recuperar verbs que són valors essencials, que són eterns, que són vitals, besar, abraçar, escoltar, comprendre, estimar, demanar perdó i perdonar, renunciar, acompanyar, oblidar rencors absurds, projectar la vida amb trascendència. Per això 2020, tot i tanta mort, tanta soledat, tant pànic, tanta tristesa, has estat un bon any perquè ens has previngut, ens has avisat, ens has advertit. Vés tranquil, ves en pau; digues-li al què ve que no done la lliçó per apresa, que segueisca insistint. Tu has complert la teua part. Ara som nosaltres els que hem de complir.