Ja s’ha aprovat la llei de protecció a la infància, com ens ha informat Levante-EMV, i a mi em preocupa la quantitat d’hores que passen els menors navegant per la xarxa d’Internet sense cap control parental o, més ben dit, em preocupa la seua educació per al temps de lleure. Certament, no és un tema banal el de l’esplai en la infantesa: d’una banda, és fonamental que s’esbargisquen per al correcte desenvolupament afectiu, físic i motor, social i cognitiu, i, d’altra banda, cal tindre ben present la Declaració dels Drets de l’Infant, ja que l’article 7 adverteix que els jocs «hauran d’estar orientats a les finalitats perseguides per l’educació». Amb açò només intente subratllar la responsabilitat familiar en els hàbits saludables que han d’adquirir els infants. Llavors, no es tracta de que juguen a la dula, sinó de fer-los costat amb tot un ventall de possibilitats i diversitat de jocs, incloses les activitats culturals, com ara llegir. I ací volia arribar, perquè la lectura, a més de ser la clau de volta per a discernir el bé del mal, ocupa una quantitat de temps d’oci en una profitosa activitat formativa: potencia l’atenció i la capacitat de concentració, desenvolupa la comprensió lectora, estimula el llenguatge i l’expressió oral, etc. La implicació i motivació dels progenitors és el que més pot costar, perquè amb un colp d’ull al catàleg de les editorials –o al suplement Aula–, n’hi ha prou per a constatar com de bé s’ho poden passar jugant a llegir. Hi insistisc, no és cap ximpleria; les criatures de hui seran els adults del dia de demà.
