Quina força tens ,vida meua, per cercar un món millor. Segur que seràs un home ric i ple d’esperances. Hauries de ser a l’escola, però t’has sentit obligat a deixar la teua terra. Vols ser un home, treballar per un món millor, xiquet meu encara...

Lliçons enrere deixes als teus governants lladres i corruptes. Ells envegen ja la teua empenta heroica. No et poden mirar als ulls de fit a fit. N’arribes a Ceuta ben xop i desesperat per la travessia per la mar. Que els vents, però, acomplesquen el teu retorn a la pau que mereix el teu empeny ferm i convençut per un paradís efímer a les xarxes .

Quines ganes de viure tenen els teus ulls! Benvingut sigues al nostre paradís malalt i egoista. Treballaràs per poc preu sempre al servei dels poderosos. Ho saps i t’ho van dir, però no et fa res.

Que Déu et protegisca allà on vages... Així serà, de ben segur! Si hi tornes, estudia molt i canvia el teu món proper i lluita pel que tens a la vora. Un llibre sovint és més fort que no pas un fusell. Ací només hi ha misèria i odi. Benvolguts sigues, però torna a casa amb els pares, estudia i juga . Temps tindràs per jugar-te la vida a la riba comuna.