Vares obrir els ulls. Una remor d’ones que venia de lluny et va despertar. I t’alçares del llit, i te’n vares anar, i no et tornàrem mai més a vorer...

I vares arribar a on volies, a la mar color de vi, la llar de les ones i de la sal, aquella mar que et feia viure, que et feia sentir ingràvida ballarina damunt les aigües, i que res, no res, mai et va recriminar...

La vares seduir, la mar, i per ella et deixares portar, i per ella et deixares voler. I com una fulla, que ja no té pes, un dia, un vent de tardor, suau com una brisa, et va dur mar endins, a la seductora, misteriosa línia de l’horitzó...

I l’horitzó volia que el tocares amb les teues mans, volia que el veres de prop amb els teus ulls. Et volia donar a conèixer el misteri de la seua dimensió, el misteri del seu secret...

Al lluny el veies sempre, des de l’arena calenta, on solies estar-te. La línia aquella, allà dins, et tenia intrigada; el seu misteri et tenia el cor pres. I íntimament et feia somriure, i li donava un fresc oreig a eixa bellesa tan teua, que només ell sabia vorer, que només ell sabia acariciar...

L’has aconseguit l’horitzó. I ara el mires de tu a tu, com miraves el teu veí de la casa del costat, com miraves cadascuna de les ones que es desfeien als teus peus, que morien davant teu, allí, a vora mar...

T’has tornat ell, i ell ens ha apartat de tu per sempre. No fou una fantasia dels teus ulls. Fou sempre una realitat viscuda, que allà, mar endins, t’esperava, que et feia la vida possible, que et feia millar el fet dolorós dels teus peus que no vas voler acceptar mai...

Uns altres són els qui ara tenen als ulls la misteriosa línia que et tenia pensarosa. Aquell tros d’arena, on deixaves el pensament anar, està ja ocupat. El joc de la seducció entra, novament, en l’escena. Altres són els actors, però. El ball imparable del temps omple de vida les arenes de la platja de Borriana. Ara sense tu...

I ja dins la pau que t’has ben guanyat, des d’allí on estàs, ens mires, ens somrius, i ens comprens...

I ara, lliure ja dels límits del temps, corres solta com el vent, pels Elisis generosos, mentre ta mare, i ton pare, et miren, i et deixen fer...