Estimat senyor Inspector metge de la zona de la Ribera. Ubicat al carrer la Pau I, en Alzira. Soc la dona d un pacient de ELA i la nostra relació es va iniciar degut a que vostè creu que en un pacient de Ela no es necessari que la seguretat social li fianci els batuts proteics, malgrat que estos pacients, li ho recorde per si li s ha oblidat, d’aquella època en la que estudiava medicina, pateixen una malaltia neurodegenerativa que afecta les neurones i una de les conseqüències de patir-la es pèrdua constant de pes. A mes a mes de la pèrdua de pes tenen dificultat al tragar, al caminar, al vestir-se, al parlar.. tot açò implica un canvi total en la seua vida i en la dels seus familiars i molt molt de dolor.

Bueno a lo que anem, esta clar que els pacients d Ela perden pes i es algú que va a ser progressiu que no va a millorar, malgrat tot açò el senyor inspector no troba justificat que quan li aplega la sol·licitud dels batuts pel seu metge, be neuròleg o metge de família, gent prou qualificada per estimar que els necessita, li tinga que receptar els batuts al meu home, com que no es fia diu que cal fer li una analítica per vore si esta o no justificat esta despesa per la seguretat social. Com que el seu cos no pateix prou vol fer-li cada vegada fer-li una analítica. I en principi ell vol fer si la fa la recepta per un mes o siga que li fem 12 analítiques perquè ell creu que com dia a dia no esta patint prou, com no te els braços prou debilitats i prims vol fer-li una mica mes de mal. Si vol jo li envií una foto del abans i el després per vore que li pareix, les compara i em diu que creu. A tot açò ell no s’hi fica al telèfon cada vegada que li’ ls denega i li cridi per saber el motiu. Cosa que no entenc perquè si te una justificació clara que me la diga, jo cride i cride i el que aconseguixc es perdre el temps perquè cada vegada que cal fer la recepta li tinc que cridar 33000 vegades . Finalment li mana al seu infermer que em diga que no pot autoritzar los cada vegada per una cosa, a vegades perquè els metges son uns ineptes i no saben com demanar li ls, no fiquen prou comes i punts en la sol·licitud, a vegades perquè cal una analítica per vore si necessita els batuts, que ja li dic si vol la pròxima vegada jo li pase fotos del abans i després del meu home. Este home creu que vaig sobrada de temps per si l’interessa soc mare de dos adolescents i a banda de cuidar al meu home, que ja es depenent, també treballe i no tinc molt de temps lliure per malgastar lo cridant li a vostè. Per favor li demane que empatise un poc mes en els malalts perquè mai sap si vostè alguna vegada estarà en la mateixa situació.

A banda de cridar-li jo per suplicar li criden els seus metges en la qual cosa ens fa perdre el temps a molta gent que som mes útils en el nostre dia dia. Després he confirmat que també es dedica a denegar insulina, panyals, i medicines bàsiques per malalties del cor. O siga que no soc la única que esta patint les seues decisions però si soc de les poques que m’atreveix a tocar-li. Voldria nomes que reflexione un poc, que pensi si en cada decisió que pren afecta a algú, millor dit a la vida d’algú. Ja es prou dur el meu dia a dia i plore prou com perquè vostè me l compliqui mes.

Jo no se si ell s’ajusta a la llei pura i dura per decidir si al meu home li calen o no batuts o la interpreta ell conforme li convé.

No se si te un pla per a reduir les despeses de la seguretat social be en receptes o be en pensions perquè tindrà clar que si el pacient no s’alimenta com cal acaba morint-se i una pensió menys que es pagarà.

 Sincerament es Inhuma que tinga que discutir en vostè per a que el meu home estiga ben alimentat perdone per voler cuidar-lo i donar-li una millor qualitat de vida. De moment estiga encara enamorada i voldria gaudir una mica mes d’ell.

A tot açò, no he explicat qui es el meu home, te 48 anys, ha sigut primer jugador de rugbi i després entrenador, ha introduït a Espanya el rugbi inclusiu, millorant-li la vida la vida a molta gent amb i sense discapacitat. Ha aconseguit que fent esport molta gent siga feliç a canvi de res, crec que si la seguretat social li ho torna en batuts tampoc passaria res.

Vaig a donar-li el benefici de la duda i si vostè s’ajusta a la llei i esta fent el que cal perquè la malaltia del meu home no justifica esta despesa perfecte meu comunica personalment vostè la pròxima vegada que li aplegui una recepta i jo aniré on calga per a que açò canvií.

El que li he dit pensi que vostè no sap si alguna vegada estarà a l’altre costat perquè ningú estem exempts de les malalties, ni els poderosos.