Als lleons

Publicada la convocatòria per a la sol·licitud de la jornada contínua en la Comunitat Valenciana el passat 25 de febrer, s'ha obert la caixa dels trons. Aquests dies en moltes escoles de la Comunitat Valenciana estan debatent al voltant de la idoneïtat o no d'aplicar la Jornada continua en els centres de Primària i Infantil. Molts centres estan confirmant aquesta proposta de jornada pels seus beneficis, altres acaben d'encetar un llarg debat. Lluny d'obrir un debat constructiu, un debat per aprendre, per mirar cap al futur, per evolucionar, la sensació és que de nou s'ha obert el debat de les condicions laborals dels docents i una vegada més som els i les docents els més perjudicats i perjudicades pels comentaris que s'estan generant. Com a mestra i cap d'estudis d'un centre a la ciutat de València, observe preocupada i decebuda que algunes famílies del nostre alumnat desconfien del professorat , la societat en general també. Comentaris despectius, irònics que roden pels grups de les xarxes socials, pels parcs i a la porta de l'entrada i que ens desprestigia com a professionals de l'educació. No tenim defensa. On estan les institucions públiques? Per què sentim una vegada més que estem a soles i que ni la societat ni les institucions ens acompanyen? Ahir mateixa en eixir d'una de les assemblees informatives a les famílies, un bon amic i jo ironitzaven la situació i comentaven: Ens han llançat als lleons i no tenim armes per lluitar, però el Cèsar ha sigut intel·ligent, serà una agonia, però l'agonia serà curta... L'11 d'abril ja s'haurà acabat! Així amb el temps oprimint-nos, de hui per a demà, com es fan les coses... I en mig de l'agonia, jo, mestra, m'alçaré demà amb la il·lusió de sempre per anar a llegir una poesia als alumnes menuts que em miren amb cara innocent, amb cara de sorpresa i que amb els ullets i les abraçades em diuen: GRÀCIES, MESTRA.