Aquest dissabte, i contra tots els pronòstics, el València CF juga la final de la Copa del Rei enfront del Reial Betis Balompié. Tot i la convulsa situació social del club i amb les conegudes dificultats de l'entrenador José Bordalas per confeccionar una plantilla equilibrada; l'equip tirant endavant amb unió i orgull ha aconseguit classificar-se per a optar a un títol aquesta temporada quan la majoria pensàvem que seria de transició.

Fent honor a l'apel·latiu "bronco y copero", com a conjunt aguerrit i lluitador, de defensa sòlida i atac incisiu -l' estil amb el qual històricament el València ha conquistat títols-, representa una oportunitat per recuperar el que mai hauríem de perdre socialment i com a club de futbol; malgrat l'embolic de societat anònima i accions . 

D'altra banda, seria una magnífica ocasió per homenatjar a Don Bernardo España Edo "Españeta", mític utillero i lligat al València durant més de 60 anys, amb el que guanyà 3 Lligues d'Espanya, 4 Copes del Rei, 1 Supercopa d'Espanya, 1 Recopa d'Europa, 1 Copa de la UEFA, 2 Supercopes d'Europa i 2 copes de Fèries. Complint-se quasi 2 anys des que va faltar, quin millor reconeixement per una persona que va treballar pel club durant tants anys, amb passió i humilitat, convertint-se en personatge icònic i símbol del valencianisme per la seua dedicació i vocació; bolcant tota una vida en un sentiment i que representa a la perfecció la vinculació emocional de l'afició amb el club des de la fundació l'any 1919 al bar Torino. Ni som "galàctics" ni "més que un club", som de terra i món. Llavors, a soles hi ha una opció: guanyar, guanyar i guanyar. Per Españeta; s'ho mereix, ens ho devem, s'ho deuen.