Soy escritora castellano manchega, con libros publicados y asidua de las noticias de su periódico. Habiéndose celebrado un homenaje a la fiesta valenciana en mi localidad, y habiéndolas conocido también en Valencia, he tenido a bien rendirle unas letras a las famosas falleras y al patrón de aquella tierra, por si tiene a bien reflejarlas en sus noticias. 

Voldria aquesta vesprada divina d'abril 

veure el vostre seguici desfilar,

en aquesta humil terra meua

tan allunyada de la mar,

i embriagarme de la vostra aroma 

de la més preuada flor del taronger 

que desprenen els vols 

de les vostres faldes en caminar.

Embriagar-me del so de tambors 

i del so en les voreres

de famoses mascletás.

Falleres en terra estranya

d'albes mantillas d'encaix,

meninas de pell de coral,

ja volgueren les romanes

d'aquella Roma imperial

haver tingut el coratge

de poder-vos igualar.

Xiques de motles perfectes

totes fetes per igual, 

els cels purs d'abril

hui els seus núvols han de negar

perquè els que presentes 

us puguem contemplar.

FALLERAS EN TIERRA EXTRAÑA

Querría esta tarde divina de abril 

ver vuestro cortejo desfilar, 

en esta humilde tierra mía 

tan alejada del mar, 

y embriagarme de vuestro aroma 

de la más preciada flor de azahar,

que desprenden los vuelos 

de vuestras faldas al caminar. 

Embriagarme del sonido 

de tambores y en las aceras 

de famosas mascletás. 

Falleras en tierra extraña 

de albas mantillas de encaje,

meninas de piel de coral,

ya quisieran las romanas 

de aquella Roma imperial 

haber tenido el coraje 

de poderos igualar. 

Chicas de moldes perfectos,

todas hechas por igual,

los cielos puros de abril 

hoy sus nubes han de negar 

para que los presentes 

os podamos contemplar. 

A SAN VICENTE FERRER 25/04

¡Oh, San Vicente Ferrer!

la iglesia hoy te venera,

por ser mediador en vida

entre el cielo y la tierra.

Por tus labores mundanas

de filósofo y asceta, 

igual que en el siglo de oro

lo fuera Santa Teresa.

Por dominico intachable

en un convento en Valencia.

y resucitar a un infante

en su casa de Morella.

Santo del agua bendita

reclamada de doncellas

cuando su varón las veja,

que allá por el siglo XIV

es el machismo el que impera.

Patrón de mirada severa, 

de milagros sin igual,

cambiaste los elementos 

para hacer al infierno temblar.

En el segundo lunes pascual

un altar se ha de levantar

en el Pouet en que naciste

junto a la carrer del mar,

y en la Santa Catedral,

depositar a tus pies

ramilletes de azahar.

Que no hay mejor flor 

para un santo, 

que se precie valenciano

que la flor que da el naranjo

y el aroma de la sal.