Soy escritora castellano manchega, con libros publicados y asidua de las noticias de su periódico. Habiéndose celebrado un homenaje a la fiesta valenciana en mi localidad, y habiéndolas conocido también en Valencia, he tenido a bien rendirle unas letras a las famosas falleras y al patrón de aquella tierra, por si tiene a bien reflejarlas en sus noticias.
Voldria aquesta vesprada divina d'abril
veure el vostre seguici desfilar,
en aquesta humil terra meua
tan allunyada de la mar,
i embriagarme de la vostra aroma
de la més preuada flor del taronger
que desprenen els vols
de les vostres faldes en caminar.
Embriagar-me del so de tambors
i del so en les voreres
de famoses mascletás.
Falleres en terra estranya
d'albes mantillas d'encaix,
meninas de pell de coral,
ja volgueren les romanes
d'aquella Roma imperial
haver tingut el coratge
de poder-vos igualar.
Xiques de motles perfectes
totes fetes per igual,
els cels purs d'abril
hui els seus núvols han de negar
perquè els que presentes
us puguem contemplar.
FALLERAS EN TIERRA EXTRAÑA
Querría esta tarde divina de abril
ver vuestro cortejo desfilar,
en esta humilde tierra mía
tan alejada del mar,
y embriagarme de vuestro aroma
de la más preciada flor de azahar,
que desprenden los vuelos
de vuestras faldas al caminar.
Embriagarme del sonido
de tambores y en las aceras
de famosas mascletás.
Falleras en tierra extraña
de albas mantillas de encaje,
meninas de piel de coral,
ya quisieran las romanas
de aquella Roma imperial
haber tenido el coraje
de poderos igualar.
Chicas de moldes perfectos,
todas hechas por igual,
los cielos puros de abril
hoy sus nubes han de negar
para que los presentes
os podamos contemplar.
A SAN VICENTE FERRER 25/04
¡Oh, San Vicente Ferrer!
la iglesia hoy te venera,
por ser mediador en vida
entre el cielo y la tierra.
Por tus labores mundanas
de filósofo y asceta,
igual que en el siglo de oro
lo fuera Santa Teresa.
Por dominico intachable
en un convento en Valencia.
y resucitar a un infante
en su casa de Morella.
Santo del agua bendita
reclamada de doncellas
cuando su varón las veja,
que allá por el siglo XIV
es el machismo el que impera.
Patrón de mirada severa,
de milagros sin igual,
cambiaste los elementos
para hacer al infierno temblar.
En el segundo lunes pascual
un altar se ha de levantar
en el Pouet en que naciste
junto a la carrer del mar,
y en la Santa Catedral,
depositar a tus pies
ramilletes de azahar.
Que no hay mejor flor
para un santo,
que se precie valenciano
que la flor que da el naranjo
y el aroma de la sal.