Donat el context actual, el nacionalisme valencià va optar per esborrar fa un temps el terme nacionalista. No sense tensions, finalment varen votar per retirar la referida denominació. Lògicament, tal decisió crea dubtes sobre la temporalitat, interés i intencions al mig i llarg termini. És a dir, conscients que el seu projecte real és a la línia del "Més lluny hem d'anar més lluny" de Lluís Llach, que no "D'un temps d'un país" de Raimon; en la pràctica social es torna acció mitjançant d'un pseudovalencianisme de facto per polititzar els esports, les festes locals, la cultura i les associacions. Potser, una volta ja confirmada la "immersió", tot retorne al seu cabàs, i tal com William Blake escriví al seu poema del llibre Matrimoni del cel i l'infern: "si les portes de la percepció es depuraren, tot apareixeria als hòmens com realment és: infinit"; és a dir tal com reflecteixen els seus estatuts. Doncs, haurien d'aclarir-se i aclarir-nos-ho. Altres, més conseqüents i coherents amb els seus principis i ideologia, es van oposar.
