Descobrim en elles, per una banda, al Fuster “patriota” i, per atra, una troballa que servirà de referent a la seua organisacio per a millorar les tecniques de difusio de l’ideari pancatalanista.

La crítica a Joan Lluís Vives pel seu poc patriotisme local: “en el fons, no passa del ‘valentinus’ a la portada dels llibres”, la fa qui encarrega l’elaboracio de un gran estudi sobre l’economia valenciana a un català i no a un local, qui es sorpren, i no per a be, de que en la Tesis del frances Philippe Berger sempre s’escriga “valencià” en lloc de “català”, qui defen la poesia lliure front al metro i la rima a l’hora que nega qualsevol “dialectalització” de la llengua…

Crítica de qui per atra banda, havent descobert l’influencia dels frares de ponent en la castellanisacio de Valencia: “a través de la predicació, de la direcció de conciències”, no dubta en servir-se de la branca eclesiastica de l’organisacio a les nostres terres per a manipular la consciencia dels valencians. Predicadors, sempre girats cap a la meca situada al Monestir de Poblet,  avivats com la corca en atres sèus com l’Universitat de Valencia: “Beatet com ets” li diu Fuster a Antoni Ferrando, el “deixeble” que acabaria colocant al mestre a la manera com ho fan entre ells els de l’OPUS o l’AVL per a reproduir-se indefinidament. Cooptacio necessaria com sabem per a mantindre vius al llarc del temps els dogmes de fe, tan necessaria i inevitable com ho és la beatificacio del cap espiritual de la secta, cosa que com ha publicat Levante-emv, s’ha produït finalment el deneu de juny d’enguany, dia de Sant Joan Fuster celebrat a la Beneficiencia pels seguidors més fervorosos. No podia acabar aço d’atra manera.