Hi ha absències que fan mal. Tots les patim en algun moment de la vida. A Benimaclet, la que patim és l’absència del regidor de Protecció Ciutadana, el senyor –il·lustre o no– Aarón Cano. Entre les funcions que l’edil exerceix es troba la de delegat de la Policia Local, que intuïsc que també té cert sentiment d’abandonament. Senyor Cano, Benimaclet de dijous a dissabte és un botellòdrom i els veïns ni dormim, ni vivim segurs. El menú al qual ens convida l’amable edil és ben variat: de primer, soroll desmesurat durant tota la nit; de segon, inseguretat i violència contra els veïns que només exigim el dret al descans i, oh, les postres, façanes centenàries cobertes d’orina, vòmit i llandes de cervesa. Vosté està fet tot un xef! I, atenció, que la policia fa el que pot. Col·lapsats, aguanten les nostres telefonades i l’incivisme de desenes de borratxos alternatius, que després de fer-nos la vida impossible agafen el tramvia i se’n van a dormir. Fins i tot crec que em faré amic d’algun dels agents que sempre m’atén amb paciència –i compassió–. On està el delegat de Protecció Ciutadana? On està l’Ajuntament? Per què la il·legalitat i el caos han esdevingut normal? Potser al senyor Canó li agrada que Benimaclet siga cada vegada més un pol d’atracció de l’incivisme més insolidari?
